Vellesa i dependència

Estem acostumats a la confusió entre les paraules vellesa i dependència, fins al punt que sovint es tracten com si fossin sinònims. Si parem atenció, ho veiem als mitjans de comunicació, ho sentim a les converses... i, fins i tot, en el debat parlamentari per a l’aprovació de la reforma de la llei de dependència, escoltàrem a representants de tots els grups parlamentaris com parlaven dels beneficiaris de la llei, alternant persones dependents i persones grans.

Malgrat que aquesta mostra d’edatisme cultural és comú en la nostra societat, ser una persona gran no és una condició necessària per a ser dependent. Segons dades del primer Panel del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD de març de 2025), únic fins al moment en què s’ha fet públiques les dades per edats, hi havia 223.841 persones joves (fins a trenta anys) amb dependència, 6160 de les quals eren menors de tres anys.

Ser gran, tampoc és una condició suficient per a ser dependent. Segons dades de juny de 2026, sols en són un 13,5% de les persones grans. Suposant que aquesta proporció es mantingués en el futur, podríem extrapolar que aquesta és la probabilitat que una persona gran acabi sent dependent o, mirat en positiu, que, en complir els seixanta-cinc anys, un 86,5% de les persones mai seran dependents.

És clar que no és el mateix tenir dependència moderada (grau 1), severa (grau 2) o gran dependència (grau 3). Si apliquem aquests càlculs a la gran dependència, veiem que, en complir els seixanta-cinc anys, una persona té una probabilitat del 4,6% d’arribar a tenir el grau 3 o, dit d’altra manera, que té una probabilitat del 95,4% de no tenir mai una gran dependència.

En resum, les dades ens indiquen que ser gran no és una condició necessària per ser dependent, ja que afecta d’altres edats, ni suficient, perquè la majoria de les persones grans no en seran mai. Per tant, vellesa i dependència són dos conceptes que no s’han de confondre per a no alimentar encara més l’edatisme, perquè les paraules no només descriuen la realitat, sinó que també la construeixen.