Angost

No és per ser pessimista, però –benvingut, agost!– el millor de l’estiu ja ha passat: em sap greu! El millor és la il·lusió del juny i el simulacre agònic del juliol. El desig, vaja. La confirmació té el seu què, és clar!, sobretot perquè és imprescindible, necessitem parar i descansar per tornar a l’arena i a la roda. El problema és que a l’agost un ha de fer realitat tot el que va imaginar al juny. Descansar, llegir, banyar-se, enamorar-se, no mirar el telèfon, avenir-se amb la família, recuperar els amics i tornar convertit en una versió millor de si mateix. Trenta-un dies per salvar l’any. No és un mes; és una prova de rendiment amb crema solar.

Hi ha qui, fins i tot, aprofita per fer llista de nous propòsits per al setembre. Ai, senyor. No hem aconseguit dormir vuit hores seguides i ja pensem a apuntar-nos a pilates, endreçar armaris i ser més assertius. A l’agost també podem fracassar abans de començar.

Això de desconnectar ja és d’un altre temps, de quan a les notícies ens advertien que aquell dia superaríem els 30 graus i potser vorejaríem els 32. A les redaccions, els periodistes parlàvem de les “serps d’estiu”, les notícies intranscendents que abundaven en els mitjans de comunicació mentre no passava res d’important. Què podem dir d’ara: si han arribat a aquest article deuen haver recorregut tot el diari; ja veuen com està el món.

Els ho agraeixo, per cert, això de continuar llegint EL PERIÓDICO. O d’escoltar les notícies a la ràdio, també. Perquè a l’agost pretenem no assabentar-se de res i, en canvi, acabem inflant-nos de vídeos i notícies de dubtós rigor a les xarxes mentre mirem de trobar la postura bona sobre la tovallola. L’exemple més recent, l’assalt a Ceuta. Els mitjans ja no només informen, sinó que també s’han de dedicar a desmentir vídeos falsos, manipulats o reutilitzats d’altres llocs i moments. Voler estar informat és una actitud responsable, i tot un repte per encarrilar les converses de barraca amenitzades amb mentides arrebossades de sorra.

L’agost és angost. El desig era espaiós; hi cabia tot l’estiu a dins. La realitat, en canvi, sempre ocupa més. Així que no intentem salvar l’any: salvant el dia ja n’hi ha prou. Bones vacances (tot i que ens trobarem per aquí els dissabtes amb històries epistolars. A qui escriuran una carta aquest estiu?).