Tancat per agost

Som en aquell període estiuenc en el que qui pot canviar l’estrès urbà pel de platja ho fa, encara que sigui igual d’aclaparador però, això sí, força més car. Els qui hem optat per suar la samarreta laboral, gaudint del petit privilegi de fotre el camp quan viatjar es converteix en una experiència més econòmica, i sobretot menys traumàtica i massificada, enyorem la Manresa distesa que ens oferia uns dies de tranquil·litat, fins a l’inici de la Festa Major; des que al de comerços i serveis s’hi han sumat altres tancaments, durant la primera i bona part de la segona meitat d’agost, això ha deixat de ser un oasi de pau. Parlo del tancament de carrers per obres, enguany el més sonat i definitiu pel trànsit rodat és del carrer Guimerà, que ha provocat el canvi d’un grapat de sentits de circulació, posant a prova l’habilitat i la paciència de la ciutadania d’estiu, com a assaig del petit caos que vindrà quan al setembre es torni a normalitzar l’activitat. Els contenidors segueixen tancats, però els abocadors descontrolats que s’organitzen al seu voltant estan oberts, provocant un problema de males olors que s’agreuja degut a les altes temperatures que estem patint. Un any més, els quioscs més emblemàtics del Passeig tenen les persianes tancades, privant-nos d’aquelles terrasses que convertien aquest espai, en centre neuràlgic d’una inquieta, i ara inexistent, animada noctambulitat manresana d’estiu.

L’agost ja no és el que era, quedar-se a ciutat aquests dies ha deixat de ser una experiència gratificant; també és mala sort, per no dir mala llet, que un dels serveis que hauria de tancar per alegrar-nos l’estiu, com ho fa a altres ciutats de Catalunya com per exemple Igualada, sigui dels pocs que continuen oberts a ple rendiment sense fer vacances; durant aquestes setmanes en les que l’objectiu de regular no té cap sentit, perquè és fàcil trobar aparcament al centre, la zona blava segueix exercint l’activitat recaptatòria; la concessió d’EYSA ha finalitzat i les esperances de poder estacionar còmodament i gratuïtament, ara que la gestió és municipal, s’han esvaït per gentilesa del govern local que ha decidit no deixar d’ingressar-

El que havia estat l’oportunitat de gaudir d’uns certs privilegis, que compensaven la xafogor de viure l’agost en una ciutat tancada per vacances, s’ha acabat; ens toca pringar amb els maldecaps ocasionats per més obres i menys serveis, sense cap descompte respecte a les obligacions de la resta de l’any. Quedar-se a Manresa a l’agost ja no és un “chollo” i, per acabar-ho d’arrodonir, ni tant sols gaudirem d’una situació geogràficament acceptable per veure l’eclipsi del proper dimecres. Aquest estiu estem condemnats, fins que comenci la festa, a passar-lo suant i eclipsats.