Vacances al sofà (2)

Al sofà. La setmana passada ho vam deixar al sofà. Els qui em van llegir ja saben de què va, i pels que no només sàpiguen que el sofà ha acabant essent el meu destí vocacional d’agost després d’haver preparat minuciosament el meu viatge d’estiu amb el ChatGPT i que el Chat decidís per unanimitat que la meva parella era millor companya de viatges i marxessin tots dos sols deixant-me a mi al sofà on soc ara. I què hi faig? Ho confesso: Li demano al Chat com li va el viatge - i em diu que a tots dos els va molt bé i que m’envien records i li consulto què puc fer jo mentrestant i em diu: Noi! descobreix Manresa! I per matar l’agost, m’hi poso. Mal plan. Això no ho salva ni la IA ni amb les seves millors intencions. La Manresa pels turistes té el carrer del Balç tancat des de fa, ufff, no se sap quan i diuen que només l’obren a demanda i amb discreció. O sigui, que no se sàpiga. L’espai 1522 no remunta ràtios de visitants des que el van obrir. O sigui poc, que vol dir gairebé res. Bàsicament perquè bàsicament roman sempre tancat. Desolé. Fent una mirada nostàlgica manresana de cop em venen al cap els 3 quioscos del Passeig i dic, calla, que allà ho petaré. I resulta que els 3 quioscos, els 3, estan tancats sense concessió. El Passeig no és el que era. No sé si els obriran mai més i trobo que és un símptoma. Un mal símptoma. Vist que això dels quioscos ho pronostico passat a millor vida, se m'acut que, posats revifar o a sentenciar, dins els actes de les visites a la Manresa Desconeguda dins la Festa Major caldria muntar una “processó" -Ep! Francesc Comas, se’t gira feina!- de visites als 3 quioscos tancats. Com si fos un corre-bar cultural nostàlgic de temps desconegudament millors visitar els quioscos un a un i davant de cadascun, com si fos una homilia explicar que els temps passats amb els quioscos a tot drap van ser millors i que el Passeig ja mai mes no tornarà a ser el que era. I a tot això em demano que si no han estat capaços de fer el que fos per tenir-los oberts... a i la que ens espera. Al sofà planifico l’agost i com més planifico en horitzontal més mandra em fot tot. Ai, que no em mouré d’aquí. Sort que, i ho dic en veu baixeta perquè ningú em prengui la idea… sé d’un lloc únic per veure l’eclipsi del dia 12 que seré el rei de l’eclipsi. Però no puc donar pistes, que hi tinc posades totes les esperances. Bon quedar, bon marxar i bon eclipsar.