Conte d’estiu

La calor que feia dies que patia la Xènia no tenia punt de comparació amb la que havia passat els estius anteriors. Malgrat tenir el pis tancat i barrat durant les hores de sol, quan es feia fosc i obria les finestres, no trobava cap consol perquè el poc aire que entrava encara era massa calent. Aleshores, les tornava a tancar i buscava a a les pàgines oficials d’informació meteorològica la previsió de quin era el millor moment per obrir. Normalment, era ben entrada la matinada, de manera que posava el despertador i, o ella o el Pep, es llevaven quan sonava i ho obrien tot de bat a bat per mirar que l’escalfor acumulada s’esvaís amb l’aire net del nou dia. El resultat mai no era prou satisfactori perquè per això era una onada de calor amb màximes properes als 40 graus durant el dia i mínimes a la nit que no baixaven dels 24, però sempre ajudava una mica. Una companya de la feina li va explicar que ella estava decidida a demanar consell a la IA per aconseguir una informació més completa perquè li havien dit que la IA recull dades de més fonts i ofereix un informe molt més acurada i exacta, així que la Xènia va decidir prescindir de les pàgines fetes per meteoròlegs experts i va anar directament a la IA per demanar-li consell per mirar de ventilar el pis en el millor moment de la jornada. La IA, com sempre, la va atendre molt amablement, li va oferir informació precisa del temps que faria aquell dissabte i, sorprenentment, li va assegurar que el millor que podia fer era obrir les finestres i el balcó a les 3 de la tarda i, no només això, que, per molt estrany que li semblés, la millor hora per anar a comprar o a fer esport era a partir de les 4 de la tarda perquè, li va assegurar, era la manera que el cos s’acostumés a les temperatures extremes i, després d’allò, estar a casa amb 32 graus seria un plaer i ella i el Pep ja no tindrien la necessitat de despertar-se a hores intempestives com estaven fent. Li ho va argumentar tant bé i amb tanta convicció i amb tantes dades -que ella no va llegir- que va decidir fer la prova. Va convèncer el Pep per anar a comprar havent dinat i, tot seguit, per anar a caminar fins al Parc de l’Agulla. A tots dos els va recollir una ambulància a tres quarts de 5 de la tarda al nou carril per a bicis i vianants cap a l’Agulla. Al mateix lloc, els sanitaris ja havien arreplegat en sengles viatges quatre persones més, i no paraven de rebre trucades per anar-ne a buscar més. Quan demanaven als atesos què feien al carrer a aquelles hores, tots responien el mateix: «Ai, ai, ai, la ia!».