El padró, per a qui viu al municipi

Hi ha qüestions que no haurien de generar tanta controvèrsia perquè, en realitat, són una qüestió de sentit comú. Una d’elles és el padró municipal. El padró no és un simple registre administratiu. És la fotografia de les persones que viuen en un municipi. A partir d’aquestes dades es planifiquen escoles, serveis socials, seguretat, neteja, transport, equipaments i molts altres serveis públics. Si aquesta fotografia no és fidel a la realitat, les decisions que es prenen tampoc ho seran.

Per això, des de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet fa temps que vam decidir actuar davant dels empadronaments irregulars. Vam ser un dels municipis pioners a detectar aquesta problemàtica i a impulsar mesures per combatre el frau. Ho vam fer perquè enteníem que mirar cap a una altra banda no era una opció.

Vull deixar una cosa molt clara: aquest no és un debat sobre l’origen de les persones. És un debat sobre el compliment de la legalitat i sobre la responsabilitat de les administracions. La norma és molt senzilla. Qui viu a Sant Vicenç de Castellet s’ha d’empadronar a Sant Vicenç de Castellet. Qui no hi viu, no hi ha de constar. Ni més ni menys.

L’Ajuntament té l’obligació de garantir que el padró sigui rigorós. Això vol dir comprovar les situacions que generen dubtes, actuar quan hi ha indicis de frau i corregir les irregularitats. No es tracta de perseguir ningú, sinó de garantir que les regles siguin les mateixes per a tothom. Quan un padró no reflecteix la realitat, els perjudicats som tots. Els serveis públics es planifiquen amb dades incorrectes, es poden produir situacions injustes en l’accés a determinades prestacions i es genera una sensació de desconfiança envers les institucions. I això és precisament el que volem evitar.

També cal dir que darrere de molts casos d’empadronaments fraudulents hi ha persones que se n’aprofiten. Hi ha qui fa negoci oferint empadronaments irregulars o utilitzant domicilis de manera fraudulenta. Aquestes pràctiques no només perjudiquen l’administració, sinó també totes aquelles persones que compleixen les normes i fan les coses correctament. Els ajuntaments no decidim la política migratòria ni la legislació estatal. Però sí que tenim una responsabilitat molt clara: gestionar bé el padró municipal. I això exigeix rigor, transparència i valentia per actuar quan cal.

A Sant Vicenç de Castellet ho continuarem fent amb fermesa, però també respectant els drets de tothom. Sense prejudicis, sense arbitrarietats i sense convertir aquest debat en una eina de confrontació. Governar també és prendre decisions que potser no sempre són les més còmodes, però sí les més responsables. Perquè un padró rigorós no és un caprici administratiu. És la base d’una administració justa, d’uns serveis públics ben dimensionats i de la confiança que la ciutadania ha de poder tenir en les seves institucions.