Que la bona gent no es posi a comparar

La senyora Garcia és la ciutadana somniada per qualsevol alcalde. En la seva naturalesa de bona persona hi ha alguna cosa, segurament reforçada per l’educació rebuda, que la fa respectar les normes de forma incondicional. No és ingènua ni il·lusa, i sap que hi ha reglamentacions absurdes i regulacions injustes, però, de forma general, creu en les normes: considera que són necessàries, està convençuda que, si tothom les compleix, tot funciona millor, i l’horroritza que la puguin enxampar infringint-ne alguna. Per exemple, mai no surt de casa sense DNI. Mai. És obligatori, punt. El més lluny que anirà sense carnet serà a baixar les escombraries, i compensarà la seva condició fugaçment indocumentada presentant les deixalles tan ben separades com li demanin, per difícil que li posin.

Al volant, aquesta naturalesa ultracívica es manifesta en un respecte radical del codi de circulació. Si hi ha alguna possibilitat que hagi d’agafar el cotxe en les 12 hores següents, no tasta ni una gota d’alcohol. Mai no passaria per un semàfor en groc, ni se li acudiria vulnerar un límit de velocitat. Abans morta que multada.

La senyora Garcia prefereix el transport públic, però ha començat a treballar en un lloc on, des del Bages, quina sorpresa, només pot arribar en cotxe, i ha de passar cada dia per una carretera del Vallès on hi ha un d’aquests punts que tenen la velocitat limitada a 50 per hora tot i que juraries que hi pots passar a 70 sense infringir res. Hi ha un senyal, és clar, però ella no s’hi havia fixat. Tampoc no va veure cap avís de radar. Les multes que li han començat a arribar li diuen que hi ha passat a 55 per hora, a 56, a 57... Ha caigut en la trampa. La primera sanció la va rebre al cap d’un mes, quan el mal ja estava fet. La sentència li va arribant de mica en mica. Pagant a l’avançada, calcula que la broma li costarà 600, 700, 800 euros. Mig sou a la brossa, a la merda que ella baixa tan ben triadeta.

Sí, és clar: hi ha un senyal. La burocràcia autocràtica que mana ens diu que, si no el veus, és el teu problema. En canvi, un bon govern establiria que, en un cas així, l’administració ha d’usar qualsevol de les moltes vies de què disposa per ficar-se a casa nostra i avisar el conductor abans no acumuli més sancions, o trobar la manera de reduir un càstig tan sagnant si el seu historial ens diu que no és un indesitjable, sinó un bon ciutadà que està cometent un descuit repetit, però petit. Una societat benèvola i justa també hauria de cuidar aquests ciutadans. Encara que només sigui perquè no comencin a comparar i no engeguin a les escombraries el bon exemple que donen.