Després de Ceuta

Les impactants imatges de milers de persones entrant nedant a la ciutat de Ceuta des del Marroc, han contribuït a donar legitimitat a la paraula invasió per descriure el que va succeir la setmana passada a l’esmentada ciutat. No es tracta d’una paraula neutral i merament descriptiva. L’enquadrament verbal és fonamental a l’hora de configurar els debats polítics i l’ús de la paraula invasió apunta clarament al marc mental que la dreta xenòfoba i l’extrema dreta feixista volen que sigui el dominant en la societat.

La paraula invasió implica un moviment coordinat, intencionat, amb l’objectiu de penetrar i ocupar un territori. Pressuposa un agent polític o militar, una voluntat d’agressió o desestabilització. Dir-ne invasió és interpretar que estem davant una acció hostil contra Espanya i atribuir als migrants una intencionalitat política. Però sobretot, l’ús de la paraula invasió pretén generar una percepció social de perill, amenaça i confrontació per part dels qui l’usen.

Hi ha una altra paraula que defineix molt més bé el que va succeir a Ceuta fa uns dies. És la paraula èxode. La va fer servir amb encert Andrea Ricardi, el fundador de la Comunitat de Sant Egidi. Dir-ne èxode implica que es tracta de persones que busquen oportunitats o fugen de precarietats. Fa entendre que el fenomen és una crisi humanitària i no una agressió i situa el focus del debat en les causes socials, econòmiques i geopolítiques que expliquen el moviment. De la mateixa manera que situa la resposta política en el marc de la cooperació.

M’ha semblat escandalós que Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola, hagi qualificat d’invasió la tragèdia humana de Ceuta. Sembla que al bisbe li preocupen més els fetus no nascuts que els nens i nenes nascudes en les regions del planeta amb greus problemes de subsistència i manca de respecte pels drets humans.

El que va passar a Ceuta no va ser una invasió. Va ser un èxode de persones desesperades que estaven arriscant fins i tot la vida per exercir un dret, el dret a migrar, per fugir d’una economia i una política que maten i buscant un futur millor.