La invasió que ve per mar

Segur que heu vist alguna vegada un reportatge o un catàleg turístic il·lustrats amb una imatge del peix lleó. Se’l reconeix fàcilment per l’espectacular filera de punxes que exhibeix al dors i als pectorals, tot decorat amb franges marrons vermelloses. La seva imatge exuberant, brutal, gairebé marciana, resumeix de forma impactant la riquesa dels fons marins tropicals, i per això és tan utilitzada com a representació de la fauna de l’Índic, el mar Roig i el Pacífic. Fins ara. Perquè, si no hi ha un miracle, d’aquí a quatre dies, el peix lleó ja serà aquí. On ens banyem nosaltres. Vindrà ben equipat amb un verí que provoca als humans dolors terribles, i que pot arribar a ser mortal en alguns casos. Sí, el noi és molt fotogènic, però no fa gràcia.

Fins fa alguna dècada, les espècies de l’Índic entraven fàcilment pel canal de Suez però, un cop instal·lades al Mediterrani, no hi subsistien. L’aigua estava massa freda. Ja no. El canvi climàtic ha convertit les costes d’Israel, Líban i el sud de Grècia i Turquia en una escudella tebiona on el peix lleó ha après a gaudir de tots els avantatges de ser un nouvingut. A l’Índic, els meros grossos, les morenes i els taurons han trobat la manera de cruspir-se’l, però a aquesta banda del canal no té depredadors. Els meros, esquilmats per la pesca irresponsable, ni són prou abundants ni els deixem créixer prou; els taurons estan virtualment desapareguts, i les morenes mediterrànies no els identifiquen com a aliment. Per tant, el lleó campa al seu aire, es reprodueix com si fos un conill i està fent estralls entre totes les espècies que formen part de la seva dieta, que són moltes i variadíssimes.

He dit conill? Juntament amb el lleó, també s’està apoderant de les costes orientals mediterrànies el peix índic que porta aquest nom, un herbívor tan pacífic com temible que ja ha estat vist a Itàlia. És un voraç devorador d’algues que no té a la Mediterrània els frens que el controlen en el seu veïnatge natural. Deixa els fons per on passa arrasats, deserts, incapaços de sostenir l’ecosistema. I als lleons i els conills hi hem d’afegir l’alga asiàtica, una invasora capaç de destruir no només el negoci de la pesca, sinó també el del turisme, com ja estan veient, per exemple, en punts d’Andalusia on han de retirar milers de tones d’alga seca de les platges.

Potser el dia que veiem un peix lleó a Sitges s’aconseguirà que la catàstrofe que s’està esdevenint al fons marí rebi la meitat de l’atenció que es presta al que passa a la superfície. Llàstima que, segurament, ja serà massa tard.