Opinió | VEIENT-LES PASSAR
L’espectacle de la gent
El major espectacle del món no és el circ, és la gent. Amb l’enrenou que es va muntar al voltant de l’eclipsi ho hem pogut tornar a comprovar: d’allò que veuríem al cel ja ho sabíem tot abans que passés -sense cap marge per a la sorpresa- però el que podia passar a la terra era imprevisible i és el que més esperava.
Els últims dies abans de l’esdeveniment la major part d’òptiques de Manresa ja havien exhaurit les ulleres per a l’eclipsi. Era la demostració de la fal·lera per veure’l que s’havia desfermat a última hora, i el tràfec incessant de gent buscant-ne desesperadament era el pròleg del gran show. Perquè ningú podia negar la importància d’aquell fenomen solar ni tampoc podíem menystenir la il·lusió de moltíssimes persones que l’esperaven amb tantes ganes. Però els que hi tenien un interès real ja s’havien comprat les ulleres feia mesos. La resta, els tardaners, la majoria, eren els que havien sucumbit a la pressió mediàtica que anunciava una mena de prodigi «que no el podríem tornar a veure en la vida», i un reclam així costa de resistir. Però no tothom s’hi va rendir.
El Xavier Bové va ser un d’ells. Passejava flemàticament la gosseta de l’Arantza en hores d’eclipsi quan va ser abordat per aquest diari. Casualment n’havíem parlat el dia abans. «Massa soroll mediàtic pel meu gust», deia, i afegia «ja el veuré per la tele». I quan li demanaven si no li sabia greu perdre’s una cosa que no es tornaria a repetir fins al 2180, responia: «Hi ha tantes coses que no veuré mai més i que no he vist encara...». Quanta raó, Xavier. He de dir que m’hagués quedat com ell a casa, veient tan sols com s’enfosquia el cel, però finalment vaig anar a veure l’eclipsi a Bufalvent perquè el mateix dia uns amics em van regalar unes ulleres. No se’m va posar la pell de gallina però sí que vaig pensar en totes les coses emocionants que ens queden per veure: una bella posta de sol, un arc de Sant Martí... o assistir al naixement d’una criatura, que ha de valdre més que tots els eclipsis del món, i cap tele en parla.
- Un grup de joves colpeja l'home que anaven a atracar a Manresa
- Canvi radical de temps a la Catalunya central: arriben tempestes, calamarsa i més de 20 litres en mitja hora
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- Necrològiques del 7 de setembre
- El curs comença amb l’acollida com a gran repte a la Catalunya central
- La Comissió 11 de Setembre demana penjar estelades als balcons com a resposta als darrers casos de repressió policial contra aquest símbol
- Alba Iglesias, professora de català a Cal Gravat: «Treballem a partir de contextos reals i de l’entorn més proper de l’alumne»
- La C-59, una carretera que protegeix la fauna del Bages
