Passem a la cinquena (no) estació

La classe política berguedana ha encarat l’agost com a tot arreu i com sempre, fonent-se, deixant el lloc als subalterns. Confiant que les distraccions estivals (Mundial de futbol, eclipsi i platja per tothom) adormirien l’actualitat i les carpetes més crues. Aquest ambient relaxat ha saltat pels aires amb el dossier més aspre, reiterat i no resolt de la història de la ciutat.

Uns despreniments de la façana veïna (Can Gironella, el nom és una casualitat) on hi ha la històrica aturada de busos han provocat la seva inutilització parcial com a baixador. Unes tanques d’obres, unes cintes i uns voladissos protectors acompanyen una administració amb una estètica pròpia dels anys del blanc i negre. Seria la primera (no) estació.

L’estació amb pretensió de fer honor a aquest nomenclàtor és la projectada a la Rasa dels Molins, de moment ben encallada i considerada “un fracàs” pel mateix ajuntament. La reiterada oposició veïnal i els estudis tècnics per anar passant, mentre no apareix el pagador de la milionada necessària per fer un vial gegant, la converteixen en la segona (no) estació.

Pel retard de l’anterior, el govern de la ciutat va proposar una (pre)estació o provisional al carrer del Bruc, a prop de l’antiga caserna. L’oposició veïnal d’allà, amb pancartes i presència als plens, la té bloquejada. Les assemblees amb els afectats només han servit per donar voltes sobre res. La tercera que (no) serà.

En aquests més de vint anys que fa que dura la conya de les andanes inexistents hi va haver (o encara hi és) la possibilitat de fer-la a la zona de la Font del Ros. Descartada pel poder municipal i amb el suport (ja esquerdat) de l’oposició cap a l’altra opció, sempre queda com un pla B farcit d’obstacles i inconvenients d’incerta resolució. Passem a la quarta (no) estació.

A causa dels despreniments a l’actual punt on arriben els busos a Berga, s’ha habilitat una zona un centenar de metres més avall, al davant d’un altre bar, un parc (el de les Aubes), un restaurant xinès i un de japonès que abans era xinès. Ara és el punt de sortida dels busos berguedans. Si s’hi arriba amb un i es vol marxar amb un altre per combinar un viatge, cal caminar d’un lloc a l’altre, com en algunes terminals d’aviació. És la cinquena (no) mitja estació.

Cap d’elles mereix el nom. Tampoc en té (de nom) una situació d’aquest tipus a una ciutat d’un país desenvolupat. Si a més és la capital d’un lloc i serveix de nexe amb els pobles petits radials, encara més. El pitjor de tot, més enllà de la gestió nefasta de tots els governs de tots els colors que han governat la ciutat, és una mancança perjudicial i indigna per a les persones amb menys recursos. Les víctimes són aquelles que no poden comprar un cotxe o el tenen atrotinat, vell i sense la vinyeta obligatòria per entrar a Barcelona sense ser sancionades.