«Senyor ajudeu-me»

21 Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó.

22 Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

—Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

—Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

24 Jesús els digué:

—Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.

25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia:

—Senyor, ajuda’m!

26 Jesús contestà:

—No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

27 Ella digué:

—És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

28 Llavors Jesús li respongué:

—Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols.

I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Si poso tot el text de l’Evangeli, és perquè crec que no hi ha paraules millors.

Quina fe, quanta fe...

Certament, avui hi ha moltes persones que no poden ni menjar les engrunes que cauen de la taula dels benestants, ens podem preguntar i jo que faig?

Volem viure be, tenir salut, fer vacances, riure, gaudir... però ens costa quan les coses és capgiren i llavors som capaços de dir: i Déu que fa, on és? El nostre egoisme fa que no estiguem preparats pel sofriment, ens mou el desig de poder-ho fer tot, el gaudir sense mesura...

La realitat ens imposa veure molts colors de la vida, però mirant a l’entorn, passem d’escoltar noticies dramàtiques a fer veure que tot és alegria, música, plaer...

Ens cal silenci, discerniment, pau per adonar-nos que també nosaltres si tenim fe, estarem contents amb les engrunes, amb les coses petites, ( que solen ser les importants). Llavors és quan estarem del tot en comunió, amb els nostres germans que pateixen i així potser podrem entendre millor que Déu, no vol el patiment, vol la nostra predisposició, per treballar per un món millor i més just.

Que com la dona cananea, tinguem fe i confiem en aquest Déu que estima el món, encara que no vegem els resultats.