Comprar la casa i posar-la a lloguer

A l’agost a Manresa passen coses, i passen perquè a la tornada de vacances no en passin de més grosses. L’Ajuntament ha comprat el bloc 8, per qui encara estigui baixant de l’hort es tracta del conflictiu edifici ocupat al passatge Tudela, fins ara propietat del fons voltor, altrament dit d’inversió, Cerberus; els sis pisos ocupats per sis famílies amb vuit menors a càrrec li ha costat una picossada al govern de la Generalitat, mitjançant l’Agència d’Habitatge de Catalunya, però les arques municipals només han hagut de deixar anar seixanta mil euros; que tot sigui dit, per reforçar el parc públic d’habitatge de lloguer social, ha estat tota una ganga; i de passada s’han tret del damunt la moguda que la PAHC els hagués muntat el proper 23 de setembre, data prevista per executar el desnonament.

El govern municipal content i amb un problema menys, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme eufòrica per aquesta victòria incontestable de la mobilització popular; però l’oposició, com era d’esperar, treu foc pels queixals amb uns arguments, també com era d’esperar tot i que n’hi ha d’altres que s’han deixat, sense massa raó de ser. L’adquisició és una bona maniobra perquè davant l’obvietat del problema que patim, adquirir és més ràpid que construir; només hi ha una pregunta, quina resposta el govern hauria de donar i l’oposició exigir, que podria acabar d’arrodonir la maniobra o donar peu a una campanya que no voldria ningú i quin eslògan podria ser: “Davant l’opció de comprar, Manresa els convida a ocupar”

La qüestió és, ara en aquests pisos que ja són de propietat municipal, qui s’hi quedarà? Sense dubtar que els residents actuals tenen els seus drets, i viuen una situació personal difícil, la ciutat té un protocol d’atenció a situacions de vulnerabilitat residencial per ordenar les intervencions amb criteris d’equitat, sostenibilitat i responsabilitat, facilitant la complicada feina dels Serveis Socials que lluiten dia a dia amb una llarga i complicada llista de necessitats. Què passarà si per davant de les famílies que ara hi viuen, n’hi ha d’altres que segons el protocol tenen una situació més complicada, i per tant prioritat a l’hora d’obtenir un habitatge? Si aquesta possibilitat s’ha previst i qui ara està ocupant és mereixedor legal per quedar-s’hi, no passa res; però si no és així, els residents que plantaven cara a uns especuladors que s’ho mereixien, ara entrarien amb conflicte directe amb l’Ajuntament i amb altres persones vulnerables, vulnerant els principis més bàsics de la solidaritat; en aquest cas que l’equip de govern es prepari perquè el festival que els hi volia muntar la PAHC, els hi organitzarà amb tant o més soroll l’oposició, potser aquesta vegada amb raó.