Cremes solars factor 5

Durant l’any mai, o gairebé mai, no penso en com enyoro la platja, ni em plantejo si tinc ganes d’anar-hi o no. La platja no és una fantasia que tingui. No soc de les que quan em jubili aniré a viure a prop del mar. Però, amigues, a hores d’ara ja sabem que tots tenim arestes i que no enyori ni el mar ni la costa, no vol dir que la setmana (setmana i mitja si compto dies saltejats) que hi passo a l’any no hi estigui meravellosament bé.

Si hi ha res que m’encanta de la platja són els supermercats amb mil potingues, cremes solars de factors mínims i olis acceleradors de bronzejat. Mai no me’ls compro perquè em teniu cagada amb el càncer de pell i els melasmes, però hauria de passar de tothom i ser com aquell home taronjós italià que porta el tatuatge al pit de “tutto passa”. Aquestes pells ultraviolades, no em demaneu per què, però em fan sentir com a casa. Els escots de les àvies caldejats i ben morenos, allà és on resideix el significat de la vida. És risc i és hedonisme i em fa creure que encara podem arreglar la humanitat.

A més, quan es pren el sol com si fessis la fotosíntesi, no hi ha lloc per a les fake news, ni per escriure comentaris rancis al tuiter de 3cat. Bàsicament, perquè no guipes res a la pantalla. Així que, això, ja són molts punts a favor.

El que sí que va força bé en aquests casos és llegir, sobretot si tapes el sol amb el llibre (eclipsi?). He estat de tan bon humor que he reprès Coragre, de la Norah Ephron que tant he criticat; i m’ha acabat agradant, cosa que a Manresa, era impensable. I per què això? Doncs pel que us deia, la gent de la platja (que no de cala) empastifats d’oli factor 5, desprenen una olor especial, una joie de vivre que a mi, em relaxa i em baixa revolucions.

No passa el mateix amb els que només van a cales i no trepitgen el camp de batalla. Ull amb els que es pensen que tenen dret a estar sols en paratges naturals, sense crits ni línies de senyores assegudes a les cadires plegables que s’han endut de casa. Ull, perquè aquests són els que es plantaran també a Tailàndia a connectar amb el sol i la lluna i acabaran fent un Daniel Sancho.