Menys burocràcia per avançar més!

La diversitat de tràmits, la duplicació de dades i la manca de criteris comuns entre administracions dificulten l’activitat dels professionals, les empreses i la ciutadania

La càrrega administrativa és un problema cada vegada més important per als enginyers i per a la resta d’agents que es relacionen habitualment amb les administracions Catalanes. Lluny de reduir-se, la burocràcia augmenta a mesura que apareixen noves normes, plataformes i procediments.

No és una situació exclusiva del nostre sector. La coneixen prou bé la pagesia, els emprenedors, les petites i mitjanes empreses i, en general, qualsevol persona que hagi de dur a terme una activitat econòmica o tramitar una autorització davant l’Administració.

Fa uns dies vam participar en una sessió presencial organitzada per l’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat de Catalunya, a la qual vam ser convidats a través de la nostra sempre atenta Cambra de Comerç de Manresa. La trobada ens va permetre posar sobre la taula algunes de les dificultats que afrontem diàriament i reclamar solucions ràpides, eficients i aplicables.

Un dels primers objectius hauria de ser detectar i eliminar els tràmits duplicats. En l’àmbit dels residus, per exemple, hi ha dades que s’han d’introduir diverses vegades, en plataformes diferents i, sovint, utilitzant formats que no són compatibles entre si. La supressió d’aquestes duplicitats representaria, per si sola, una millora molt significativa.

També trobem requeriments que difícilment encaixen amb el moment en què es demanen. És el cas de l’exigència d’un contracte de gestió de residus per tramitar una comunicació d’obres quan encara no se sap quina empresa gestionarà les runes. Una situació semblant es produeix quan, durant la fase de sol·licitud de la llicència, es demana identificar l’empresa constructora abans que aquesta hagi estat contractada.

Un altre dels principals obstacles és la gran diversitat de tràmits i la manca d’homogeneïtat entre administracions. Un mateix procediment pot rebre noms diferents o requerir documentació i passos diversos segons l’ajuntament que el gestioni.

Aquesta dispersió dificulta la digitalització, impedeix que els titulars coneguin amb claredat les seves obligacions i incrementa el risc d’errors per part dels professionals de les enginyeries. Aquesta qüestió és especialment rellevant en un context de renovació de les plantilles, amb professionals cada vegada més joves que necessiten procediments clars, previsibles i fàcilment identificables.

També cal resoldre la problemàtica relacionada amb la representació dels titulars. Quan els enginyers actuem com a gestors davant el departament competent en matèria de seguretat industrial, una declaració responsable signada pel titular pot ser suficient per acreditar-ne la representació.

En canvi, molts ajuntaments exigeixen que aquesta representació s’acrediti mitjançant poders notarials o altres documents oficials. Sovint no s’accepta una autorització signada pel titular i el tècnic, encara que disposi de signatura digital.

No sembla raonable que una mateixa actuació professional sigui reconeguda per una administració i rebutjada per una altra. Caldria unificar aquest criteri i establir un sistema senzill, segur i vàlid davant de tots els organismes públics.

En l’àmbit industrial, també seria molt útil disposar d’un registre general de les instal·lacions RITSIC associades a cada edifici. Aquest registre permetria consultar fàcilment quines instal·lacions estan autoritzades en un emplaçament determinat.

D’aquesta manera, davant d’una reforma, ampliació o modificació, les actuacions es podrien tramitar a partir del número d’instal·lació ja existent. Això evitaria la generació de nous registres RITSIC per a una mateixa instal·lació o un mateix edifici i facilitaria la traçabilitat de totes les actuacions realitzades.

Aquests són només alguns exemples. Durant la sessió no vam disposar de prou temps per exposar totes les situacions que els professionals trobem en el nostre dia a dia.

Tenim un problema important de gestió administrativa que acaba repercutint sobre la ciutadania, les empreses i tots els agents que intervenim en les legalitzacions, les regularitzacions i les tramitacions normatives.

Simplificar no significa reduir garanties ni controls. Significa eliminar duplicitats, homogeneïtzar criteris, compartir informació entre administracions i dissenyar procediments comprensibles i proporcionats.

Una administració més àgil, coordinada i eficient permetria als professionals dedicar menys temps a repetir dades i resoldre incoherències, i més temps a aportar coneixement, seguretat i valor a la societat.