El meteorit

Quan a mig agost segueixes al sofà fent plans, ja comences a intuir que l’agost serà més aviat galdós. Tot i així, em vaig animar en descobrir que si alço una mica el cap veig un tros de cel i un tros de sol a punt de pondre’s. Aquesta és la meva. Encara hauré endevinat el lloc exacte per veure l’eclipsi sense fondre’m. I em vaig engrescar. Mai no havia vist tanta expectativa per una cosa tan breu i mai havia sospitat que, un eclipsi, acabaria essent «inaugurat» pel president amb un polsador d’aquells d’attrezzo quan fas veure encens la tronada grossa o l’espectacle del castell de festa major. Crec que el sol no hauria gosat eclipsar-se davant nostre sense l’anunci oficial. Mare de Déu senyor, vaig pensar, si a l’eclipsi li hem fet aquest acte inaugural ja tremolo per veure com li farem la cloenda. La resta ja la saben, tot el país i tothom buscant «puestu» i tots els mitjans no parlant de res més per dir, al mateix temps, que si tothom decideix mirar l’eclipsi a la mateixa hora al final prendrem mal. Podríem fer-ho per torns, coi. Poca feina com tinc m’he pogut preparar bé el meu petit espai eclipsal i fins i tot m’he demanat fer portar ulleres, i ulleres de recanvi, algunes de les quals m’arribaran demà. Pas mal. El ChatGPT insisteix que no em puc resignar a no moure’m del sofà en tot l’agost i que sap de llocs que m’anirien molt bé de visitar pe ventilar-me. Li dic que ventilador ja en tinc un i mentre em relaxo començo a patir perquè s’apropen les festes de Gràcia i sé que, quan passi l’eclipsi, als mitjans no es parlarà de res més. Que pesats que arriben a ser. Ja ho té aquest país que només sap parlar d’una cosa alhora i de la que es parla no sol ser la més interessant. Amb l’eclipsi passa el mateix. Pel pròxim diuen que vindrà d’aquí a uns 100 anys. Espero no ser al sofà, tot i que mai se sap. Com que he fet proves prèvies he comprovat que puc garantir que no veuré res perquè l’edifici que tinc al davant em taparà el sol just abans que comenci a eclipsar. Mai em va caure bé l’edifici del davant i em plantejo si no faria bé de pujar al terrat, però recordo que amb la comunitat vam decidir llogar-lo als turistes a un preu desorbitat tot i que, que jo sàpiga, no se n’ha apuntat cap. La resta ja la saben, tothom mirant amunt per gaudir d’un instant daurat i tot seguit tornar a casa com si res o tot hagués passat. I, és clar, faltava la clausura: Patrocinada per Rodalies. Embús descomunal. No és que faltessin trens, és que no en tenen més. M’ha faltat veure el president de cap d’estació donant la sortida. El que necessitem no és un eclipsi, és un meteorit que ens caigui al damunt i ens permeti, després, recomençar. Això sí que ho necessitem de veritat. Us ho dic jo, des del sofà.