Davant la calor, aigua i verdor! Entomar els dilemes i prioritzar (4)

Amb aquest text, tanquem una sèrie d’articles dedicats al canvi climàtic i les ciutats. He intentat explicar per què cal actuar i, a parer meu, quines són les dues estratègies principals (en cap cas úniques) que permeten adaptar-nos al canvi climàtic mentre el combatem, al mateix temps. Però això com s’aterra en la política municipal?

La ciutat és gran i malauradament no tenim ni els recursos econòmics ni humans per transformar-la tota al ritme que desitjaríem. A més, aquesta transformació també implica canvis que la ciutadania ha de pair i poder-s’hi adaptar. Els darrers mesos hem ampliat i arbrat les voreres dels carrers Pompeu Fabra i Saclosa, com a exemples més recents d’una llista llarga de carrers que hem enverdit, per afavorir els vianants (tots som vianants algun moment o altre del dia). Aquest tipus d’acció implica que hi ha menys espai per als cotxes, i és que no podem pas ampliar els carrers de la ciutat construïda. I això sabem que genera moltes queixes, però els partidaris de més cotxes arreu han d’explicar a què renuncien. Per contra, també hi ha famílies, espero que cada cop en siguin més, que ens reclamen justament carrers i, sobretot, entorns escolars amb menys cotxes i més salut. Així que hem prioritzat: patis escolars, els itineraris de connexió entre barris i cap al centre de la ciutat, i també hem aprofitat cada renovació de parcs infantils per dotar-los d’arbres en espais centrals (i no perifèrics com fins ara). Els arbres ja no són per fer bonic. Són una infraestructura bàsica per viure bé.

Per fer tot això, des de fa 4 anys, el pressupost municipal té cada any partides específiques per fer millores d’espais verds de la ciutat i per enverdir patits escolars, i hem passat de 0 tècniques municipals el 2019 (Manresa es va passar 8 anys sense tècnic de jardineria!!!) a 2 tècniques amb molts coneixements, sensibilitat i compromís amb la transformació verda i blava que volem per la ciutat. Sense personal expert, sense aplicar la ciència, es poden anar fent cops de timó segons l’opinió del regidor de torn o les pressions d’un ciutadà o un altre. I ja no ens ho podem permetre. Cal tenir un horitzó clar i el camí per arribar-hi.

En temes de canvi climàtic i polítiques ambientals, gairebé tots els partits i la ciutadania diuen que són importants (excepte l’extrema dreta), però a la pràctica, sovint, diuen, diuen, diuen i a l’hora de la veritat ni hi volen destinar els recursos humans i econòmics necessaris ni estan disposats a assumir les renúncies i contradiccions que implica.

Per a l’actual govern, les polítiques ambientals han estat una de les grans prioritats d’aquest mandat, i ho hauran de ser encara més les dècades que venen, encara que no donin vots o ben bé el contrari. Perquè de planeta només en tenim un, i se’ns està desfent a les mans. Així que ciutadania, empreses i institucions ens hem d’aliar entre nosaltres i amb la natura per fer tot allò que estigui al nostre abast contra el canvi climàtic. És la lluita per la supervivència de la vida com la coneixem. I tots els esforços que puguem fer, valen la pena. Contra la calor, aigua i verdor!