L’evidència científica

Estem en una època en què cada vegada costa més mantenir criteris basats en l’evidència científica i, encara més en les evidències relacionades amb els psicofàrmacs. En aquest Badant, entenc per psicofàrmacs aquells relacionats amb el tractament de les malalties, les condicions que diu l’OMS, psiquiàtriques. La primera consideració és que les pautes farmacològiques no són l’objectiu primer d’un tractament integrat i la segona consideració és que, en les malalties greus, sense una prèvia estabilització, mitjançant fàrmacs, del nostre estimat cervell, no hi ha manera que altres intervencions psicològiques, basades en l’evidència, siguin efectives.

Sobretot em refereixo als tranquil·litzants, les benzodiazepines, els fàrmacs anomenats antidepressius que són, recordo, efectius en les fòbies, el Trastorn Obsessiu Compulsiu, també per les depressions moderades i greus, pels trastorns de pànic, els fàrmacs per tractar les psicosis, els estabilitzadors de l’humor; no hi ha fàrmac per gestionar el malestar emocional.

Les opinions, no evidències, contràries a l’ús d’aquests fàrmacs, no són de rebut. Com deia el professor Sarró, gran catedràtic de psiquiatria de Barcelona fins a l’any 1970, “en l’opinió envers els fàrmacs que utilitzem, en sap més la portera d’on visc, que jo mateix”. Les causes del perquè tothom opina dels tractaments psiquiàtrics poden ser diverses. La primera d’elles, l’estigma, la consideració de confondre malestar i malaltia, reconèixer que s’està prenent algun tipus de psicofàrmac no és fàcil de compartir, costa d’acceptar-ho i, entre altres, una segona consideració és que durant segles, la creença de considerar el cervell com un òrgan protegit per la gràcia divina, invulnerable i susceptible de modificar el seu funcionament per la voluntat; una consideració basada en segles de desconeixement del funcionament del cervell. Si es mantingués el criteri de risc/benefici que té l’ús de fàrmacs utilitats en psiquiatria i els apliquéssim a altres fàrmacs, les retallades i avisos envers aquests últims, serien significatives. Hi ha malalties de primera i de segona?

Per posar un exemple, en el cas de dones que durant l’embaràs han pres antidepressius, resulta que no hi ha una relació directa, entre prendre antidepressiu durant l’embaràs i l’aparició de TDAH, Autisme i malformacions en els fills. Ho diu una revisió feta amb 648.656 dones que prenien antidepressiu durant l’embaràs i, només, 24.967.806 dones que no en prenien. Article publicat a la reconeguda revista Lancet el juny d’enguany, no la IA ni cap influencer.