Allunyats de les pors

Un conflicte, un passar comptes, una arma, un tiroteig, la mort. Paisatges que vèiem llunyans, sovint en successos que tenien lloc en països on la compra d’armes era d’accés pràcticament lliure per a tota la població, o en altres indrets on hi ha conflictes oberts, per exemple, pel control de la venda de droga. Quan els problemes es veuen des de lluny, com si mai haguessin d’arribar a la vora de casa, aquesta mateixa distància ens relaxa la percepció que en tenim. Però, a mesura que se’ns apropen, ens incrementen la preocupació.

Un veí d’un petit poble del Pirineu català em comentava aquests dies d’estiu que ha deixat la gran ciutat, Barcelona, tan bon punt s’ha jubilat. Empresari, assegura que havia viscut tranquil al barri de Sants. Hi havia treballat sense tenir dubtes sobre la seva seguretat. De jove, va decidir canviar la residència de la muntanya, on té els vincles familiars i d’infantesa que encara el lliguen, per la ciutat, per Barcelona, per al negoci. Però ara, ja de gran, els carrers li semblen insegurs.

Al mòbil hi té la fotografia d’una persona sobre un bassal de sang, sola. Va caure al seu davant, a pocs metres, després de ser abatuda d’un tret a boca de canó. Llegir i escoltar notícies com aquesta de manera reiterada l’ha fet tornar al lloc on va néixer. S’ha comprat un pis en una zona de creixement d’aquest poble i respirar aire net i tranquil·litat.

Ahir mateix explicàvem a Regio7.cat que a Badia del Vallès hi havia hagut un tiroteig dilluns a la nit: el novè en deu dies a Catalunya, tots ocorreguts a l’àrea de Barcelona. I també ens fèiem ressò de les morts de Huelva: una dona embarassada de vuit mesos, la seva mare i un noi de 16 anys que no tenia cap relació familiar amb les altres víctimes.

La inseguretat és un dels pitjors problemes de la societat. Ho saben els polítics, els alcaldes i els regidors que s’hi troben, els comerciants i la ciutadania. Una por creixent des del robatori a les cases fins al tiroteig. L’accés fàcil a les armes incrementa el risc. «El passar comptes» entre bandes i clans pot acabar molt malament, amb conseqüències nefastes.

Que aquest clan familiar de Huelva actués amb una arma automàtica incrementa encara més el risc. Que a casa nostra hi hagi col·lectius i grups perillosos, que trafiquen i controlen els grans mercats de la droga a bona part d’Europa, per exemple, fa créixer aquest risc.

La por no es combat arraconant la bona gent al Pirineu.