Quan hi ha un problema, no hauríem d’anar tots a l'una?

Hi ha coses que, sincerament, no entenc. I, per què no dir-ho, em posen molt frisós.

Quan una ciutat té un problema, quan un país té un problema, quan hi ha una situació que afecta directament la vida de la gent, per què no som capaços d’anar tots a una? Per què no deixem, ni que sigui per un moment, les diferències polítiques, les sigles i els interessos partidistes per remar en la mateixa direcció?

Parlo de sumar, però la pregunta va molt més enllà... va dirigida a tots aquells que tenen responsabilitats polítiques.

Perquè quan hi ha un problema, el que espera la ciutadania no és veure qui treu més rèdit polític, qui pot atacar millor l’adversari o qui aprofitarà l’ocasió per anar a la jugular. El que espera és que els seus representants treballin junts per trobar solucions.

I, sincerament, de vegades sembla que alguns estiguin esperant que passi una desgràcia, que arribi un problema gros o que la situació es compliqui per començar a atacar-se els uns als altres.

I això em posa molt frisós.

Si de veritat volem fer ciutat, si de veritat volem fer país, les coses s’han de fer en conjunt, parlant-les, consensuant-les i buscant punts d’acord. No pot ser que cadascú vagi pel seu compte i que després, quan alguna cosa no funciona, comencin les culpes i els retrets.

Segur que moltes coses no passarien si abans fóssim capaços de seure, parlar i consensuar. Segur que prendríem decisions millors si hi hagués més voluntat de construir plegats i menys necessitat de marcar territori/paquet polític.

Les diferències ideològiques sempre hi seran. És normal i, fins i tot, necessari. Però hi ha moments en què hauríem de ser capaços d’entendre que hi ha coses que estan per damunt de les sigles.

Si hi ha un problema de ciutat, collons, anem a una. Si és un problema de país, anem a una; i si afecta els ciutadans, encara més.

Perquè al final, mentre uns discuteixen, uns altres calculen i uns altres esperen el moment per anar a la jugular, I qui pateix és el poble; qui pateix és el ciutadà.

La política hauria de servir per solucionar problemes, no per alimentar-los. Si volem construir ciutat, construïm-la junts.

Si volem construir país, construïm-lo junts. Amb diàleg, amb consens i amb responsabilitat.

Potser és massa ingenu demanar-ho. Però, sincerament, no hauria de ser-ho.