L’Abat Cassià: Paràbola de Déu

Avui, 22 d’agost commemorem el centenari del naixement de l’abat Cassià M. Just, un home que ens mostrava la bondat i la misericòrdia de Déu. Un monjo amb un cor bo, acollidor i ple de tendresa. Una paràbola que ens anunciava un Déu amic de l’home.

Nascut a Barcelona el 22 d’agost de 1926, ingressà a Montserrat com a escolà el 1939 i com a monjo el 1942. El 1964 va ser nomenat prior i el 1966 va ser escollit abat.

El P. abat Cassià, sempre parlava d’aquell aire fresc que va ser el Concili i que a Montserrat va ser viscut amb joiosa esperança.

Amb veu lliure i profètica, el P. Cassià desitjava una «Església plural, que no té resposta per a tot, però que busca amb confiança, oberta al diàleg amb tots els qui no es tanquen al bé, a la veritat, a l’amor». L’abat Cassià era un home del nostre temps que somiava una Església més senzilla i amb un rostre més amable, allunyada de la crispació i de les condemnes.

El P. Cassià era una persona amable, que patia per la situació de l’Església dels últims anys de la seva vida: «Em preocupa la imatge de por i de negativitat que dona sovint el Magisteri de l’Església. Hi ha una falta de coratge per sintonitzar amb la nostra gent».

Durant el ser servei abacial, Montserrat es convertí en un lloc de llibertat. Després de la tancada dels 300 intel·lectuals al monestir pel Procés de Burgos, el desembre de 1970, l’Abat Cassià va haver d’anar a Roma on havia estat acusat de rebre comunistes. Pau VI lluny de condemnar-lo, l’encoratjà: «Rebeu tothom, em digué el papa».

Defensor del País, va viure ben arrelat a la terra, i Montserrat va saber mantenir encesa la flama de la llengua durant la dictadura: «Montserrat és una comunitat amb presència significativa al cor del nostre Poble i de l’Església de Catalunya. És una comunitat que creu, tenaç en l’esperança i en la reconciliació, defensora dels drets humans i dels drets del nostre Poble, acollidora de creients i no creients, disposada al diàleg amb totes les cultures i religions».

Els seus últims mesos de la seva vida vaig tindre el goig d’acompanyar el P. Cassià en la seva malaltia, on va ser atès sol·lícitament a l’Hospital de Manresa, per excel·lents professionals, com la Dra. Montse Domènech i els Drs. Andreu Garcia i Hèctor López.

El P. Cassià desitjava una Església més preocupada per comunicar l’Evangeli de Jesús, que per tindre-ho tot definit i legislat. Amb discreció i senzillesa ens mostrava el rostre més amable i més evangèlic de l’Església. El P. Cassià era una persona oberta i d’esperit integrador, acollidora i amable, que va ajudar a retrobar el sentit de la vida a tantes i tantes persones a les que acollia amb afecte i a les que amb un acompanyament espiritual, els feia descobrir el gran amor que Déu tenia per elles.

Home guiat per l’Esperit, el P. Cassià somiava una «església de braços oberts, que no refusa ni condemna, sinó que acull i troba un lloc per a cadascun dels seus fills i filles».

El P. Cassià va ser un home de País, arriscat i valent, que ens va ensenyar a viure la llibertat, a exemple de Jesús de Natzaret.