Lliçons berlineses

Continuo amb la tradició de dedicar el meu article d’agost a les reflexions que m’inspiren els llocs que visito en vacances. Enguany he retornat a Berlín, després de 30 anys. He vist que continuen venent trossos del Mur, i els càlculs no em quadren (per molt que el Mur tingués 155 kms)…

En tot cas, la ciutat no ha canviat tant, excepte per la integració dels dos antics Berlins -est i oest-, força reeixida. Encara és un municipi dinàmic i austerament pròsper, que no evidencia gaire les greus malalties que afecten el país -Alemanya-: declivi econòmic, problemes amb l’habitatge, racisme, polarització política, etc. Sí que m’ha sorprès comprovar que, en qüestió de grafitis, Berlín és fins i tot pitjor que Barcelona!

De turistes i d’immigrants n’hi ha tants com a la capital catalana, i els residents són 4 milions, malgrat la qual cosa no es perceben aglomeracions ni guetos. D’altra banda, el transport públic és eficient, i la memòria històrica està ben treballada.

Un fenomen al qual els berlinesos no estan acostumats és la calor d’estiu. Ja porten 5 anys consecutius d’altes temperatures, i la qüestió és que a gairebé enlloc trobes aire condicionat: una gran oportunitat de negoci per al qui la vulgui veure.

I ara sí, la lliçó del viatge: hem d’aprendre dels berlinesos a no fer un gra massa de la prevenció en seguretat viària. M’explico. A Berlín no hi ha passos zebra, i escassegen fins i tot els passos de vianants i els semàfors. La gent senzillament creua per allí on vol i li convé. Alhora, els vianants comparteixen vorera amb bicicletes que circulen lleugeres. Però malgrat tot això, no he vist ni un accident. I és que tothom -vianants, ciclistes, conductors- para atenció al seu voltant. Probablement, això és més segur que no pas travessar un pas zebra tot mirant el mòbil.