Teresa Vall Palou

Amb l’inici del mes d’agost ens ha arribat la notícia de la mort de Teresa Vall Palou, una de les nostres artistes amb una personalitat més vigorosa i una obra més polièdrica i singular. Més enllà del seu món artístic girat cap endintre i d’una formidable potència i expressivitat, Teresa Vall Palou va instituir a Lleida la Fundació Vall Palou, que duu a terme des de la seva creació una labor cultural i social important i valuosa, i va comptar amb la col·laboració de personalitats tan rellevants com Vicenç Altaió i Pilar Parcerisas i de poetes com Jaume Pont, Josep Maria Sala-Valldaura, Víctor Sunyol o Àngels Moreno. Una incansable i sempre exigent Teresa Vall Palou ha excel·lit en dimensions tan diferents com la pintura, el gravat, l’escultura, la ceràmica, les instal·lacions, els llibres d’artista,... Valenta i inconformista, intuïtiva, d’esperit rebel, no ha deixat mai d’experimentar amb tècniques i llenguatges cercant sempre colpir i suscitar dins nostre la fascinació i la ferida, l’emoció davant de la bellesa subtil i de la densitat trasbalsadora. A l’obra de Teresa Vall Palou, hi ha un anhel de compartir un neguit existencial i una mirada crítica sobre la realitat, que la caracteritzaven. Els seus quadres no responen tan sols a una voluntat de provocar un impacte estètic, sinó que ens interpel·len i ens sacsegen. El seu propòsit no és reproduir el que existeix, sinó fer-ne alçaprem de la creativitat. Hi ha un missatge latent, perquè hi batega una reflexió sobre la condició humana. Sense participar gaire activament en la vida social vinculada a l’àmbit cultural, sí que s’ha sentit compromesa i implicada en la renovació radical que ha viscut l’art des de la fi del segle XIX. Ara queda a les mans del seu fill, Joan Marí, que ha estat al seu costat en la responsabilitat d’impulsar la labor de la Fundació Vall Palou, donar continuïtat a la projecció de l’obra d’aquesta gran artista i treballar per promoure’n el coneixement i l’estudi.