La IA no fa la festa

Manresa és a les portes de la seva festa gran. L’Alternativa fa unes hores que ha començat a bullir i tenim els esperats dies de sarau a tocar i a petar. Enguany la Generalitat ha contractat influencers per sensibilitzar contra el masclisme a la festa, el cel bagenc s’omplirà de drons per deixar-nos espatarrats, la tecnologia i les xarxes socials cada vegada són més presents com a eines per encendre la disbauxa, fins i tot la IA ho està petant en la promoció de l’oci popular; i ens estem passant.

Un amic i professional del tema aquest de la imatge, m’ho feia notar fa poc; he vist cartells d’actes de la festa major en pobles i viles properes com Castellnou de Bages, Fonollosa, Castellbell i el Vilar o Balsareny, per esmentar-ne uns quants, que molt bé podrien haver estat pòsters de Villaviciosa del Fresno o Aranda de los Corderos; tots parits pel mateix patró, sense cap personalitat artística, talent o sensibilitat popular, creats amb la invasiva, impossible de dissimular i odiosa intel·ligència artificial; molt patètic tot plegat.

Què se n’ha fet d’aquella meravellosa professió del disseny gràfic? On ha anat a parar la creativitat artística, capaç de captar el sentir d’un poble per convidar a la gresca? Per sort, la imatge de la nostra festa major dissenyada per l’Edu Sanchez, que enguany omplirà carrers i places, recupera una de les figures més entranyables i històriques de la imatgeria manresana; un nan manipulat amb retocs, això sí, de moderns programes informàtics, però que convida a viure la celebració amb identitat i personalitat.

Tinc nostàlgia d’aquells anys a finals dels 80, quan la manresana de mogudes, el Ma’m, com a entitat que va organitzar unes quantes festes majors, convocava els tradicionals concursos de cartells per trobar la representació gràfica de la festa i un grapat d’artistes manresans presentaven les seves obres que, al costat de la proposta guanyadora, s’exhibien en una exposició en la qual la imaginació de persones nostrades en la realitat de la ciutat, s’havien treballat a força d’inspiració i tècniques de pintura damunt del paper, autèntiques obres d’art del caràcter festiu i tradicional local per convidar a ser-hi. On hem deixat els valors de la proximitat artística i el sentiment identitari, perquè uns xips fabricats a Taiwan, des d’un centre de dades a Silicon Valley ens facin la feina? Sort que a l’hora de saltar i ballar, no hi ha cap IA capaç d’encendre la pirotècnia del Correfoc, ni aguantar el pes dels gegants per molts algoritmes que hi posin. La Festa és nostra, de les poques vivències que encara no ens poden potinejar tecnològicament; viviu-la i gaudiu-la amb intel·ligència, amb ganes de la xerinola sana que mai ha tingut res d’artificial. Bona festa major!