El passatemps sempre guanya

El passatemps consisteix a desxifrar un enigma que ha sigut resolt abans, i amb la solució freqüentment a l’abast de la mà. Es tracta, per tant, del més gran engalipador imaginable, una pèrdua de temps equivalent a prescindir de la calculadora per entretenir-se multiplicant 65.487 x 348.965. No obstant, si naufrago en una illa per fortuna deserta, oblideu-vos de novel·les i deixeu-me els llibres de passatemps suficients per endolcir l’espera. Per posar-ne un exemple cultivat, la secció d’entreteniments verbals i numèrics del New York Times supera en subscriptors la seva edició informativa, a més de donar feina només a 180 persones per dissenyar els crucigrames i assimilats.

En un país poc dotat per a la reflexió i el càlcul com Espanya, el llibre més llegit en aquests moments es diu Murdoku, que fusiona els enigmes de morts violentes del Cluedo amb els inevitables sudokus. L’èxit editorial ha desencadenat la febre de la competència, i l’oferta de passatemps irresolubles superarà aviat les remeses de novel·les il·legibles. Aquest fenomen estiuenc reposa en l’evidència que la població és al·lèrgica als números, així que s’aplica la simfonia de línies i columnes del sudoku a l’emoció de l’assassinat com una de les belles arts. Sense xifres.

Murdoku no és cap novetat. Les successives edicions d’un quadern de passatemps variats tot i que sense medul·la ha sigut el llibre més venut a Espanya durant els últims estius. No té sentit, per tant, multiplicar les variants d’assassinats en quadrícules de nou per nou. L’esforç editorial s’ha de concentrar en el pròxim passatemps de masses. Per desgràcia, l’elecció no recaurà en l’aristocràcia dels jocs de paraules, el Damero Maldito que la família Montes publicava a La Codorniz abans de traspassar-lo a El País. La versió i perversió d’una cita literària desglossada en paraules alienes és el Rolls Royce de l’esforç cerebral en castellà, l’única màquina que pot competir amb la tortura addictiva del sudoku. El killer o kenken, per descomptat.