Quedem a l’Olímpia?

Una noia ha quedat amb els seus amics per trobar-se aquest migdia i fer un vermut. Han buscat un lloc cèntric i tranquil de Manresa que els anés bé a tots: «Davant del Zara», diuen. Tots saben on és; el missatge els permet identificar, sense dubtes, on han quedat. Al carrer més comercial de Manresa, el Guimerà. El Zara, però, ocupa un local que va néixer per acollir els antics cinemes Olímpia, un edifici que es va aixecar als anys vint del segle passat. Podrien haver quedat davant de les arcades de l’Olímpia.

Les façanes de Manresa expliquen en bona part la història de la ciutat, la més recent com a mínim, si entenem per recent els darrers 150 anys. Abans, destruccions i conflictes van esborrar bona part del passat urbà. Grans casals, com la casa Buresa o edificis públics com el Casino, el Kursaal o la torre Lluvià... han quedat com a testimonis d’un passat. Davant d’una edificació que mostra una estètica més aviat mediocre i vulgaritzada —amb algunes excepcions—, aquella Manresa dels bons anys industrials i comercials, aquella que exercia una clara capitalitat per dimensió, serveis i concentració de famílies que marcaven el pas econòmic, ens ha deixat un testimoni de moments d’esplendor. És la Manresa maca.

Aquest grup de joves de què parlava podrà tornar a quedar davant de l’Olímpia a partir d’ara, perquè la urbanització del carrer Guimerà com a illa de vianants també incorpora la col·locació d’unes plaques metàl·liques a peu de cadascun dels edificis singulars d’aquesta zona, amb el seu nom i l’any de construcció.

A l’inici del carrer, per la part de la plaça de Sant Domènec, hi trobem l’antiga seu de la Caixa de Pensions; a mig Guimerà, l’esmentat Olímpia; cap a la part més propera a Crist Rei, dues cases més: la Padró Domènech, característica pel seu to vermell i pels acabats de la coberta, i la casa Padró Riera, tocant ja al passeig de Pere III, on hi ha la botiga Montse Interiors. Manresa ja ha fet un esforç en els darrers anys per identificar aquestes cases de més relleu o que han vist néixer les persones més notables, però la placa metàl·lica a terra encara donarà una mica més de relleu als edificis. I els més grans podran explicar als més joves com era la vida fa unes dècades, i als joves no els caldrà referir-se només al comerç que hi ha obert a cada casal: podran saber que, darrere les pedres i les columnes de ferro modernistes, hi ha una història i un nom que ara ens proposem de fer perviure. Quedem a l’Olímpia?