El setembre no ho arregla tot

Hi ha una frase que es repeteix cada estiu.

«Ja ho parlarem al setembre.»

La diem gairebé sense pensar-hi. Serveix per ajornar una reunió, una conversa incòmoda, una decisió difícil o aquell problema que fa dies, o mesos, que sabem que existeix, però que preferim deixar en pausa.

És una frase tranquil·litzadora. Fa la sensació que el simple fet de canviar de mes també canviarà les circumstàncies.

Però el setembre no té aquest poder.

Les vacances poden donar perspectiva. Ens ajuden a desconnectar, a descansar i, moltes vegades, a tornar amb les idees més clares. Però també hi ha conflictes que no desapareixen perquè deixem de mirar-los.

Simplement ens esperen.

A les empreses això passa més sovint del que sembla.

Abans de marxar de vacances es posposen converses sobre el rendiment d’una persona treballadora, reorganitzacions internes, discrepàncies entre socis, decisions que ningú no acaba d’assumir o situacions que tothom coneix, però que ningú no s’atreveix a abordar.

Durant unes setmanes sembla que el problema hagi desaparegut.

Però no és així.

Quan arriba el setembre, el conflicte acostuma a ser al mateix lloc. Amb una diferència: hi ha hagut més temps perquè creixi la desconfiança, perquè els silencis s’allarguin i perquè cadascú construeixi la seva pròpia versió del que ha passat.

I és aquí on el dret també té molt a dir.

Sovint pensem que un advocat intervé quan el conflicte ja és inevitable. Quan cal presentar una demanda, respondre una reclamació o defensar-se davant d’un jutjat.

Però una part molt important de la nostra feina passa molt abans.

Consisteix a ajudar les persones i les empreses a prendre decisions quan encara hi ha marge per fer-ho bé. A posar per escrit un acord abans que apareguin interpretacions diferents. A ordenar una situació abans que es converteixi en un problema jurídic.

Perquè el temps, per si sol, gairebé mai resol un conflicte.

De vegades, fins i tot el complica.

En dret hi ha terminis que continuen avançant, proves que es poden perdre, comunicacions que deixen de fer-se i oportunitats que, simplement, no tornen.

Per això no es tracta de resoldre-ho tot abans de marxar de vacances. Hi ha decisions que necessiten serenitat i prendre-les en calent acostuma a ser una mala idea.

Però una cosa és donar-se temps per decidir. I una altra, molt diferent, és confiar que el calendari decidirà per nosaltres.

Potser el setembre és un bon moment per començar de nou.

Per revisar què ha funcionat i què no. Per reprendre converses pendents. Per afrontar allò que abans de l’estiu vam preferir deixar aparcat.

Però només serà una oportunitat si hi arribem amb la voluntat de fer alguna cosa diferent.

Perquè els mesos canvien sols.

Els conflictes, no.