Per fer la guerra de la pau

Sor Lucía Caram no s’atura. Bé, podríem estar d’acord que aturar-se és una paraula que no té inscrita al seu codi genètic. Crec. Però la religiosa argentina de Manresa (o manresana, nascuda a l’Argentina) diu que no cessarà el seu suport al poble d’Ucraïna, afectat per un conflicte bèl·lic devastador que genera moltíssims ferits al front de guerra i també entre la població civil; que ha destruït tota mena d’equipaments i ha fet caure barris sencers; que deixa la societat ucraïnesa en una situació de patiment i necessitat.

Sor Lucía no portarà coets a Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, ni li comprarà antiaeris per abatre míssils russos, ni dispararà contra Vladimir Putin. Farà la seva guerra des de la pau. Des de la pau, que sempre és el millor lloc per veure una guerra. Expressant el missatge essencial del cristianisme: ajudar els que no tenen.

Ucraïna celebrava dilluns els 35 anys de la seva independència, de la desvinculació del règim soviètic, i Sor Lucía hi va ser. Imatges al costat del president, que ara es diu Zelenski, però que entenc com a fotografies al costat d’un poble, per sobre de personalismes. La monja ha organitzat en aquests anys de guerra més d’una trentena de corredors humanitaris.

Sor Lucía, amb la col·laboració de molts voluntaris i d’empreses catalanes i espanyoles, ha portat de tot fins a Ucraïna, però, sobretot, vehicles per al rescat de persones i per als trasllats a hospitals o punts d’atenció mèdica. I, en el viatge de tornada a Catalunya, també ha tret persones que tenien molt complicada la supervivència al seu país: joves que havien perdut familiars o estaven desprotegits, gent gran que tenia un mur insalvable que els privava de futur.

La monja manresana-argentina treballa al costat del poble ucraïnès des d’un missatge polític que aquí entenem (o havíem entès) com el punt de partida de la convivència entre pobles. «La independència —diu— no és només una bandera, una data o una celebració: és el dret d’un poble a existir, a ser lliure, a preservar la seva identitat i a decidir el seu futur. I és un dret que els ucraïnesos defensen cada dia pagant un preu immens».

I des d’aquest respecte per la bandera groga i blava veu ara la necessitat de tornar a mirar els infants, alguns dels quals «són traslladats il·legalment a Rússia, separats de les seves famílies i sotmesos a processos d’assimilació i adoctrinament». «Ens proposem continuar treballant», diu en una carta després de la visita al país.

Per fer la guerra de la pau.