Referents lingüístics pels joves al món de l’oci

Com és ben sabut, l’alarmant descens de l’ús social del català entre els joves és, si no el principal, un dels problemes més greus que pateix la llengua. Durant la setmana dedicada a la llengua per 3Cat el passat mes d’abril, foren nombrosos els testimonis que alertaven sobre aquest perill com en el cas paradigmàtic de la famosa escriptora Llucia Ramis amb aquestes tan impactants declaracions seves: «Tinc molts amics que sempre parlen a casa seva en català amb els seus fills, però aquests parlen en castellà amb els amics i els desconeguts, i quan els pares els criden l’atenció, ells contesten que els deixin en pau». «Què passa amb el català?», exclamava, tot seguit. I aleshores, què caram hem de fer? Doncs, una de les solucions que se m’acut és la de convertir el català en una llengua «divertida», però no perquè, de cop i volta, hàgim decidit de fer-nos els «simpàtics», sinó pel fet de realitzar en català activitats que siguin divertides de per si com, per exemple, en el món de l’esport i, concretament, del futbol. Aquest és el cas que ens mostrava el «30 Minuts» de TV3, titulat «Català, punt crític», emès el passat 3 de maig, quan s’explicava la brillant iniciativa en favor de la llengua catalana duta a terme pels dirigents del C.E. Júpiter al barri de la Verneda de Barcelona, després d’encarregar una enquesta sobre l’ús del català als entrenaments en què es revelaven uns resultats realment preocupants: només un 5% de les instruccions eren en català. A partir d’aquí, doncs, els directius de l’esmentat club decidiren que els entrenadors de tots els seus equips de futbol s’adrecessin en català, a tota hora, als seus jugadors de tal manera que aquells esdevinguessin en autèntics referents lingüístics per als joves. No ho podia explicar més clar un dels seus entrenadors quan va aconsellar que, per trencar aquesta tendència a la baixa en l’ús social del català, calia emprar-lo en totes aquelles activitats que són divertides per als joves per tal d’invertir aquesta pràctica tan habitual i alhora tan nociva, lingüísticament parlant, consistent en utilitzar només el català en aquelles activitats considerades «avorrides» cas de l’escola i reservar, en canvi, el castellà per a totes aquelles altres que són «divertides» com succeeix en el món de l’oci amb els esports, la música o les xarxes. «Lo xungo, en català; i el divertit, en castellà. Doncs, s’han de fer coses (divertides) en català!», exclamava, ben encertadament. Moltíssimes felicitats a tots els membres del C.E. Júpiter per la seva tan encertada i valenta decisió!