Vaques, no; química, sí (a Manresa)

Si viu al nucli urbà de Manresa, li agradaria que a pocs metres de casa seva hi hagués una vaqueria amb els seus corresponents fems, mosques, pudors i altres inconvenients que generaria? No pateixi perquè això, legalment, no és possible des de fa dècades. El pla d’ordenació urbanístic de 1981 va posar les bases perquè les granges, de forma progressiva, es traslladessin a l’extraradi rural o tanquessin. No em consta que hi hagués indemnitzacions per als ramaders. Això sí, el sòl es va convertir amb urbà, la qual cosa va comportar un important increment de valor econòmic. Un procés similar va viure els industrials tèxtils i d’altres sectors que van haver de marxar de carrers i places de la ciutat per anar poblant els polígons industrials de Manresa i comarca. Tot va seguir un camí propi d’un temps que les administracions posaven al dia l’urbanisme i les normatives sanitàries i mediambientals que regulen sorolls, toxicitats, pudors. Adaptar-se o tancar.

Els darrers mesos, a partir de dos incidents recollits pels mitjans de comunicació, Manresa ha recordat que té un gra al cul, que esdevé un perill per a la ciutat, sobretot per al sector de les Bases, la carretera de Santpedor i la Parada. A la fàbrica química Lipmes, que data de 1959, li ha passat el mateix que a les antigues granges i fàbriques amb la diferència que aquesta encara és oberta amb el vistiplau de la Generalitat, la institució amb més eines per forçar a un trasllat. La indústria, que és en mans d’una empresa familiar, produeix clorur de zinc que, en cas de foc, genera un fum tòxic i corrosiu. El perill és evident amb habitatges a pocs metres i també, ben a prop d’un CAP i una escola.

Manresa i el país ha d’agrair que una empresa local com aquesta estigui activa, mantingui llocs de treball i compleixi les normatives que fixen les diferents administracions. Complexos químics grans també segueixen la llei i estan sotmesos a inspeccions, però els riscos i les conseqüències són tangibles a quilòmetres a la rodona. En aquest cas de Manresa parlem de pocs metres i que, tant el mes de desembre passat, com aquest juliol, s’han hagut de fer confinaments i aturades de producció preventives. Una vegada fora del recinte industrial i una a dins. Tot ha quedat en ensurts, però és de malentendre que una indústria d’aquestes característiques encara romangui al nucli urbà. Si ara algú vol construir una nova indústria química en un entorn habitat les lleis ho prohibeixen del tot. El més semblant que hi pot haver en un carrer o plaça és una drogueria, una botiga de pintures.

Lipmes, segons les actuals normes urbanístiques locals ‘està fora d’ordenació’. Significa que pot mantenir l’activitat, però no pot ampliar, ni créixer. Si no vaig errat el sòl que ocupa, si es traslladés a un polígon industrial adient, passaria a ser residencial. Tothom sap que el terreny edificable té un important valor econòmic. Dècades enrere la venda del terreny edificable va ser la salvació per als vaquers o els industrials per traslladar-se o per assegurar una renda familiar.

Administracions i propietat haurien de fer un pas endavant per eliminar el perill químic a la ciutat.