Consideracions sobre «Tres vides. Una guerra»

En motiu del 90è aniversari de l’inici de la guerra civil es va presentar en la sala petita del Teatre Kursaal la web Tres vides, una guerra en record de Lluís Rodó Badia, Ramon Lluch Plans i Antonio Fernández Martínez. Elaborada per historiador Jordi Pons, de qui cal remarcar la seva tasca d’investigació i recerca amb estudis rigorosos i ben documentats. Tot i així cal comentar algunes qüestions sobre la web.

La primera consideració es basa en què Lluís Rodó Badia no era manresà sinó terrassenc, com es veu en les Memòries de Guerra i de Postguerra, que va escriure ell mateix. Un es pot preguntar com els familiars envien l’acte fet a Manresa sobre tres manresans, quan es tracta d’un terrassenc i tots els cosins de la Rodó són de Terrassa? Només la branca del fill viu a Manresa, mentre la totalitat de la família dels Rodó són terrassencs i s’hi mantenen. Julio Payàs de Manlleu es va casar amb Rosa Puigarnau de Terrassa. El soldat Lluís Rodó, afeccionat al teatre, treballava en una empresa dels Puigarnau, per això el fill Rodó, enginyer tèxtil va treballar a Manresa a Can Payàs. Montse Rodó va explicar amb emoció les vivències de l’avi i la seva filla, Sara Villarta Rodó, que és il·lustradora gràfica, està fent un còmic, en un quadern de memòries per acompanyar l’escrit del besavi sobre l’experiència viscuda al teatre i al front. Aquest còmic es publicarà al Memorial Democràtic de Barcelona i després el presentaran de ben segur a Terrassa.

Ramon Lluch Plans, nascut a Manresa, milità al POUM i durant la guerra al front va ser comissari polític. Amb la retirada va ingressar als camps de concentració, d’on va sortir per treballar en les companyies i grups de treballadors estrangers al servei de França. Després fou captat per l’Organització Todt per fer obres de fortificació del Mur de l’Atlàntic, que construïa l’Alemanya nazi, com també li va passar al berguedà Ramon Vila Capdevila, fins que es va escapar, per ser un heroi de la resistència. Lluch va morir a Jersey el 1942. Ningú ho sabia fins que gràcies a la tasca realitzada per Jordi Pons amb els dos nets, van trobar el certificat de defunció i es van assabentar del lloc on estava enterrat l’avi a Jersey i després el 1963 de nou al mausoleu alemany de Normandia.

Antonio Fernández Martínez nascut a Almeria, amb tres anys va arribar a Manresa, on va viure la infantesa i la primera joventut. Com infant va veure la proclamació de la República, el 19 de juliol i la repressió franquista, abans de desertar durant el servei militar a Melilla el 1943 per exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc, on s’hi va estar fins la seva mort el 2025. Un any abans va ser entrevistat per Fernando Malverde, periodista francès fill també de manresà exiliat. Malverde que va llegir un text que portava escrit va explicar alguns records del pare nascut el 1925, que curiosament parla de les seves vivències a Manresa durant la república, la guerra civil i l’exili. I la pregunta lògica seria, perquè no se l’inclou a la web com als altres tres?