Tanta retòrica buida

Gran frase la que va triar el periodista per encapçalar l’entrevista amb l’alcalde a l’especial d’aquest diari dedicat a la Festa Major: «Hi ha una efervescència de projectes transformadors», deia, i aquell seguit d’erres en només tres paraules li donaven una sonoritat grandiloqüent, gairebé èpica, talment com quan Martin Luther King va dir «Tinc un somni». Ja fa temps que la progressia institucional s’aferra a l’adjectiu «transformador» per vendre’ns fum, però hem d’admetre que sona bé. I si a «transformació» li afegim «efervescència» encara sona millor. Fa uns anys la paraula talismà era repte, i algú la va millorar afegint-hi «de futur», un sintagma que van veure que també funcionava amb la paraula projecte, i tot van passar a ser «reptes de futur» i «projectes de futur», com si hi poguessin haver reptes i projectes que fossin de passat. Però està clar que totes aquestes frases no estaven fetes per comunicar res sinó per impressionar. N’hi ha tantes... Els discursos oficials en van plens. Plens d’ «eixos vertebradors», de «retenir talent», d’iniciatives «arrelades al territori», de «projectes engrescadors» i d’altres mandangues que no van enlloc, però que serveixen per omplir la boca d’aquells que les pronuncien i que mai a la vida les dirien en una conversa col·loquial, a no ser que estiguessin tocats del bolet.

Quan l’alcalde Soldevila va pavimentar la carretera de Vic -que es manté ferma des dels anys 70- no em consta que parlés de cap projecte transformador ni que fes tanta cagarel·la, però va deixar feta una gran obra. Ara ens conformaríem de veure com reverteixen el nyap d’aquell asfaltat amb què han fet malbé la plaça de Crist Rei o amb veure oberts els quioscos del Passeig, o amb què haguessin tingut en compte la petició de Fem Manresa per combatre sense grans dispendis els efectes de les onades de calor, o amb què emprenguessin moltes altres obres menors en benefici de tots. Obres i iniciatives que potser no són «transformadores» però que farien una ciutat molt més agradable.