Vells i bells plataners a Berga

Els plataners de l’entrada a Berga per l’antiga carretera de Sant Fruitós són tant majestuosos com humils i vells. Es van plantar quan va arribar la carretera a la ciutat el 1864, ara fa més de dos-cents anys. Aleshores era costum plantar arbres a les voreres per aconseguir ombra i fer més suportable el trajecte dels carreters i dels traginers; després també van anar bé per falcar el paviment. Els peons caminers s’encarregaven de podar-los i plantar-ne de nous.

En la dècada dels seixanta del segle XX amb el boom de l’automòbil i l’augment d’accidents es van començar a tallar. Llàstima!, els plataners no són els causants dels accidents; a Franca es conserven a gairebé totes les carreteres. Si tot va bé, aquests de Berga els hi queden 100 o 150 anys de vida.

De plataners d’ombra a les carreteres van passar a ser arbres d’ombra urbana. Els de la rambla de Canaletes de Barcelona, plantats el 1861, procedien de la impressionant Devesa de Girona. Entre 1900 i 1936, l’Eixample es va omplir de plataners d’ombra, i fou una de les plantacions més importants d’Europa.

Barcelona fou el mirall de Berga que duran anys s’ompli d’ombres, i molt especialment el passeig de la Indústria que conserva el nombre més important de plataners, des de començaments del XX. Se’n compraven de nous per allargar-ne les fileres fins al cementiri, i se’n replantaven de nous per substituir els que morien. Quin goig que fan, i quina ombra. Fan d’aquesta meravella urbana que tanta personalitat dona a la ciutat, un passeig de veritat.

Des de primers del XX, l’arbrat dels nous carrers de Berga va esdevenir una prioritat: les Estaselles, el parc del Pla de l’Alemany, el Lladó, el passeig de la Pau... però també a les fonts del terme en una època en què eren tan apreciades: el 1922 es van plantar til·lers a la font del Lladó i a la font Negre, dos oms i àlbers a la de Tagastet, oms al carrer del Castell, freixes a la pujada de Santa Magdalena... Avui en diem verd urbà!