La caiguda dels ‘influencers’

Alguna cosa està passant amb els influencers. Aquest estiu alguns han perdut milers de seguidors, i d’altres, fins i tot, campanyes publicitàries. En les xarxes ja es parla de «la caiguda dels influencers». Com si després d’anys dient-nos què comprar, què menjar i on anar de vacances, haguéssim descobert que podíem decidir tots sols. Tot va començar amb Roro, la tradwife que es va fer famosa cuinant per a Pablo i que va acabar damunt un ring en La Velada, barallant-se amb una altra influencer i demostrant, de passada, que no era tan gata maula com alguns s’havien imaginat. Després tenim El Xokas, que va fer que Burger King trenqués la seva col·laboració amb ell arran de diverses declaracions masclistes, classistes i força lamentables. Entre altres perles, va presumir d’haver guanyat amb una promoció de Burger King més diners dels que guanyen els nostres pares treballant durant 20 anys. Molt bé, campió. El petit detall és que molts dels que t’han fet guanyar aquests diners són precisament els mileuristes dels quals t’estàs rient.

D’altres es queixen de com de dura és la seva feina o de les poques vacances que tenen. I potser aquest és el problema: han perdut completament el contacte amb la realitat i, sobretot, amb la gent que els segueix. Però el que més em fascina d’aquesta suposada crisi és que, de sobte, ja ningú és influencer. Ara tots es fan dir «creadors de contingut». I han començat les justificacions. Que si tinc tres carreres, que si fa 10 anys que treballo, que si el meu contingut aporta valor... Sisplau. No cal que ens expliqueu la vostra vida. No som rucs. Sabem distingir un contingut interessant d’un bunyol. I també sabem distingir un compte sincer d’una Lady Anunci. Aquella dona que sembla viure en El show de Truman: tot és perfecte, tot està patrocinat i no hi ha pràcticament res a la seva vida que no estigui a la venda. I que, quan està molt estressada de tant crear contingut, se’n va uns dies a les Maldives a relaxar-se. Això, sí, creant contingut des de les Maldives. Per tancar bé el cercle de l’estupidesa. Perquè fins i tot el descans s’ha de facturar si ets una bona influmierder.