Hòsties de Manresa

Sempre m’ha sorprès l’èxit esclatant de les visites a la Manresa Desconeguda. Tinc la teoria, que no puc expressar en públic, que la Manresa desconeguda triomfa tant perquè la Manresa coneguda no interessa gens. Avorreix. Podria ser. El cas és que hi ha bufetades per adquirir un tiquet que et permeti descobrir racons oblidats, gairebé exòtics, de quilòmetre zero i contemplar-los a peu gairebé sense sortir de casa. Em sembla estupenda que aquesta passió intrèpida ens sabatilles. Enguany s’endú els trumfos i el premi gros el Convent de les Caputxines que darrerament ha passat a mans municipals per desig exprés i mantingut de les caputxines i, em consta, amb males cares per part d’alts estaments religiosos i eclesials moguts, ai quina sorpresa, per interessos terrenals més que no pas celestials. El convent, aquí a tocar de tothom al bell mig del centre històric i mai vist per dins per ningú, és el que tenen els convents de clausura que si es prenen seriosament a si mateixos a dins no hi pot entrar ningú. Anava a escriure que no hi pot entrar ni Déu, però d’això ja no n’estic tan segur. Deia que per això el Convent ha estat el gran invisible durant anys i panys i ha aixecat sempre la curiositat que ara amb les visites apaivaga les ànsies curioses de remenar per dins. I a dins, a banda de la vida contemplativa de les seves hostes titulars, el convent va esdevenir durant molts anys un centre de producció frenètica, artesana és clar, d’hòsties consagrades. Més de 25.000 hòsties consagrades produïdes al dia havien arribat a sortir del convent. Trobo que representa un índex de producció altíssim que devia anar lligat, és clar, a un també elevat nivell de consum. Si tenien tanta feina fent hòsties, allò de la vida contemplativa potser no les atreia tant. Ves per on, hòsties consagrades de Manresa. Trobo que la ciutat, ansiosa sempre en temes de promoció i màrqueting ha desaprofitat històricament aquesta oportunitat d’afegir el segell local a l’exportació d’hòsties. Ara ja hem fet tard. M’imagino un futur diferent de la ciutat si s’hagués consolidat públicament com a km zero de la producció consagrada. Hòsties de Manresa! En una altra vida serà. Ara el que cal és que, un cop comprat l’edifici encari un futur gloriós i que sàpiga, sense que ningú hi prengui mai, esdevenir un actiu atractiu, cultural o social digne de les prestacions i la ubicació. I que això es faci bé, es faci aviat i que no comporti repartiments d’hòsties, però de les que es feien qui sinó de les altres. Ja ens hem entès, Amén.