L’estelada d’Elx i el «ja n’hi ha prou!»

A hores d’ara, una setmana després que uns energúmens amb casc estomaquessin un xaval per dur una estelada, només em queda el dubte de saber si van reaccionar per por, per la mirada assassina que els clavava i mai més no oblidaran, o simplement perquè pertanyien a aquell grup de piolins que bramaven cabrejats dins d’un hotel «que nos dejen actuar!», l’endemà d’haver repartit llenya als col·legis electorals de l’1 d’octubre del 2017. Hi ha qui encara els cou que els retinguessin, encebats com estaven, i jo diria que cada dia en són més, no només policies, perquè l’agressió catalanòfoba és constant i indeturable als camps de futbol i recintes poliesportius d’arreu de l’estat on juga un equip del p... Barça i la p... Catalunya. El rabiós «a por ellos!» reial ressona arreu, cada setmana, i els incitadors pouen en l’argumentari que escampen mitjans, articulistes i polítics interessats sense que ningú els pari els peus ni als terrenys de joc, ni als debats parlamentaris, ni als governs autonòmics que s’enforteixen electoralment amb els atacs a Catalunya. El representant dels energúmens, ha tingut la barra de dir que l’estelada i el que representa és una «incitació a l’odi» que no es pot tolerar, i per això actuen. A cop de porra, atemorint, mentint (hi estan aviciats, a inventar-se relats), amb exemples recents a Barcelona, a Palma i a València, però no en les manifestacions ultres on es llueixen banderes espanyoles amb la gallina incitadora per inconstitucional. A Ceuta, al Bernabeu o al Metropolitano, posem per cas. Ja veurem com digereixen l’exaltació de l’estelada de dijous al Camp Nou, però per als catalans el missatge sí que hauria de ser clar: «l’estelada està en el marc de la llibertat d’expressió. Representa els anhels de llibertat de molts culers i catalans», i s’ha de mostrar de manera pacífica, sense violència ni odi, ha dit el president blaugrana. També és alliçonador que gent assenyada com Guillem Soler escrigui que l’episodi de diumenge passat i les reaccions provocades passaran a la història com els fets de «L’estelada d’Elx». O recordar l’entrenadora de l’anunci d’un banc que esperonava els joves jugadors a fer-se valer per guanyar: «És que ja està bé; ja n’hi ha prou!», li responien a cor. Doncs això: som un GOI o no? Un GOI (o GOIP, Grup Objectivament Identificable [de Persones]) és un concepte jurídic emprat pel TJUE en sentència del 2023, que identifica un col·lectiu determinat per una identitat, ideologia o característica comuna —equiparable a una minoria nacional— la protecció dels drets fonamentals del qual s’ha de garantir si es demostra un risc real de persecucions o vulneracions. Les proves d’Elx són clares, President. Encara bo que els amics s’atrevissin a filmar-ho, oi? n