La Manresa tapada

Tenim una Manresa desconeguda i una altra tapada, les diferències entre les dues són notables, mentre la desconeguda s’esforça a ser descoberta i el treball d’entitats com el Centre d’Estudis del Bages ens ho posa fàcil; la tapada s’amaga, per causes inexplicables, al lloc que li pertany en la importància patrimonial i cultural de la ciutat.

Aquests dies la desconeguda, gràcies a un dels actes més ben trobats i agraïts de la Festa Major, ens ha obert les portes a l’interior inexplorat i la història amagada del Convent de les caputxines i la Fabrica dels Panyos, dos espais en vies de recuperació per al gaudi de la ciutat, gràcies a l’acció del govern municipal. Una altra història ben diferent, és la de la Manresa tapada que provoca desencís i tristor, a més de provocar preocupació per la manca de defensa del patrimoni, per part de sectors no només públics, sinó principalment privats. N’hem patit exemples, ara convertits en orgull de ciutat, que no fa pas gaires anys eren ben tapats; parlo de la fàbrica nova que després de dècades amagada darrere uns murs decrèpits, ara llueix imponent i admirable; o el Frontal Florentí exposat a la Seu, durant molt temps tancat en un armari del museu, que finalment pot lluir com l’autèntica joia tèxtil del gòtic europeu que és, a més d’inflar l’autoestima cultural manresana.

Aquests dies he rebut la visita d’un amic novaiorquès, que ha passat un mes recorrent Catalunya, per visitar les joies arquitectòniques de la nostra nació; el Liam és arquitecte i la seva passió pel modernisme només és superada per la fal·lera que li provoca l’Art-Decó; vaig veure com la seva cara s’il·luminava, i a mi se m’inflava l’orgull manresà, davant de Ca la Buresa; però l’expressió de decepció quan es va trobar davant de l’edifici de Can Jorba, em costarà d’oblidar.

No entenia com aquella obra d’art arquitectònica, com ell la va qualificar, d’una de les construccions més emblemàtiques del seu estil a escala internacional, podia estar tapada amb quatre draps des de feia tant de temps - si ho arribo a saber li dic que les xarxes només tenien quatre dies.-, sense que s’hagi posat remei a la deixadesa que presenta un símbol tan important. Fa mal tenir, i aquest no és pas l’únic cas al Centre Històric, una Manresa tapada als ulls locals i forans, que diu molt poc a favor d’aquesta autoestima que tant proclamem i reclamem; no ho sé, pot ser ara que els propietaris d’aquesta meravella històrica ja han deixat de barallar-se amb l’Alternativa, perquè la festa s’ha blindat i la ciutat l’ha defensada, podrien esmerçar els seus esforços en reparar i dignificar un dels exemples més importants d’aquesta Manresa que no és desconeguda, però que tenim, inexplicablement i decebedorament, tapada.