La seguretat

El passat 15 d’agost es celebrà el Dia de l’Exèrcit polonès, que commemora la victòria sobre l’exèrcit rus i roig el 1920. Hi hagué una desfilada de tropes de l’OTAN amb 2000 efectius, tancs, armament pesat i avions. Nou dies després, el 24 d’agost, a Kiiv era el 35 aniversari de la independència del país. No s’hi van veure ni homes ni armament pesat. Només desfilaren robots terrestres, marítims pel riu Dnièper i el cel es va omplir de drons. El contrast era sagnant. Ucraïna, que han deixat sola davant la invasió de Putin, ha hagut d’utilitzar la creativitat per evitar al màxim les pèrdues humanes i construir artefactes teledirigits de baix cost, amb uns resultats espectaculars. Avui, Ucraïna és l’exèrcit més modern d’Europa.

Al mateix temps que es produïen aquestes dues notícies, la premsa bull d’informacions amb una cosa en comú: la guerra híbrida. Sense necessitat d’usar armes convencionals, potències grans o mitjanes i les narcooligarquies, estan usant la informàtica i les xarxes per a crear desestabilitzacions, per influir en el suport a les candidatures, per provocar allaus immigratoris, per a incentivar l’espionatge industrial, l’adquisició oberta o encoberta de mitjans de comunicació o periodistes a favor de la pròpia causa, l’ús de programaris espia com PEGASUS com han fet Espanya, Marroc i Israel.

Com a víctima d’aquest espionatge telefònic il·legal, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ara en el sector de la consultoria privada, va presentar el mes de maig un informe a la Cambra de Comerç de Barcelona sobre la indústria de la seguretat, més enllà de les armes estrictes. En l’estudi s’identifiquen 812 empreses catalanes amb activitat o potencial en tecnologies de doble ús (seguretat civil i militar) i es plantegen objectius fins el 2030. Catalunya té capacitats industrials i tecnològiques per jugar un paper rellevant en el nou cicle europeu de defensa, però encara no està posicionada suficientment. A Europa hi ha un augment de la inversió en defensa per tal de reduir dependències externes. A l’ensems, la frontera entre el món civil i el militar s’ha diluït: tecnologies com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o l’espai tenen aplicacions simultànies en ambdós àmbits.

Catalunya té una base empresarial àmplia i diversa, però encara sense una estratègia coordinada en el camp de seguretat. En aquest retard hi han confluït, en el meu parer, dos factors: l’aversió social majoritària al món dels exèrcits i l’armament que fa el joc a una visió espanyolista de l’estat que mai ha apostat per Catalunya com a seu d’indústries militars. Recordo encara quan el President Maragall, en una d’aquelles il·luminacions que tenia, va considerar que Catalunya havia d’apostar per l’aeronàutica i va pretendre que el ministeri de defensa establís a Catalunya una empresa d’helicòpters, es va quedar amb un pam de nas. La instal·lació va anar a Albacete. Recordo una conversa amb el traspassat diputat del PSC, Jordi Marsal, expert en defensa, que em va confessar que des de Madrid mai s’establiria infraestructura militar aquí.

Ara bé, el canvi actual de model de seguretat fa saltar pels aires les dues prevencions: la dels pacifistes un pel naïfs, i la de l’estat jacobí i catalanòfob. Així, des de fa temps, Catalunya excel·leix en l’aeroespacial com a proveïdora de grans projectes internacionals o llançant iniciatives de microespacial. També lidera, la presència d’empreses de videojocs i simulacions, tant estratègiques en el món creixent dels drons. O bé, lidera en innovació en el camp de la supercomputació i la computació quàntica, essencials per a la capacitat, velocitat, l’encriptament i la seguretat de les comunicacions. D’altra banda, en un moment d’un cert encallament de la indústria de l’automoció, la derivació de part d’aquesta cap a enginys de seguretat és una opció obligada.

El sector de la defensa és un mercat amb barreres d’entrada elevades que dificulten l’accés de noves empreses. Però, les empreses que aconsegueixen entrar-hi tendeixen a mantenir-s’hi: els contractes són recurrents, les relacions comercials són duradores i el coneixement acumulat esdevé un actiu estratègic. És una bona oportunitat per a les pimes industrials en aquets sector dual.

El document de Torrent planteja mesures com la creació d’un programa de conversió industrial (Fit for Defence), una acceleradora de certificació, una oficina per captar fons europeus i el desenvolupament de consorcis industrials per competir en grans projectes. També es proposa impulsar infraestructures de test i validació, reforçar la sobirania en materials estratègics i desenvolupar un ecosistema de talent especialitzat capaç de formar centenars de professionals cada any.

L’objectiu és clar: augmentar el volum d’activitat de la indústria dual en uns 1.000 milions d’euros en termes de VAB i crear uns 10.000 nous llocs de treball qualificats, incrementant significativament la participació catalana en projectes europeus de seguretat i defensa. Així sia.