Fins i tot els millors tenen dies dolents

«La sort del campió» és una d’aquelles conegudes i molt utilitzades frases que sempre acompanyen les grans gestes dels millors esportistes. El cert, però, és que encara que la meravellosa història de l’esport recent ens ha demostrat que hi ha grans campions com Novak Djokovic, Tom Brady, LeBron James o el pierenc Toni Bou gairebé no han patit cap mena de lesió durant la seva llarga i prolífica carrera esportiva, les lesions i els imprevistos són part de l’esport. Dissabte, sense anar més lluny, en la vuitena etapa de La Volta Ciclista a Espanya, totalment intranscendent per als interessos dels aspirants a la classificació general de la darrera gran volta de la temporada, va haver d’abandonar Tadej Pogacar. L’únic participant que havia lluït el mallot vermell en aquesta edició, el màxim dominador del ciclisme actual, de camí a convertir-se en el millor de tots els temps.

Una demostració que fins i tot els grans campions, amb tot a favor i amb els seus mateixos rivals confessant que competien pel segon lloc, se’ls pot girar la truita. La caiguda va ser d’allò més absurda, en una carretera ampla i amb el pilot agrupat. Una pedra es va interposar en el camí del ciclista eslovè per a conquerir la darrera Gran Volta que encara no ha guanyat. La fractura a la clavícula, que el mateix UAE Team Emirates ha compartit que s’operarà aquests dies a Barcelona, trunca a més la intenció de Pogacar de cara a convertir-se, per tercera ocasió consecutiva, en campió del món en línia en la cursa que s’ha de disputar d’aquí a una mica menys d’un mes a Montreal, al Canadà.

Un petit record que en el món de l’esport, la trajectòria esportiva que resta a les memòries dels aficionats depèn en moltes ocasions de la sort i circumstàncies que no sempre depenen de l’esforç. Desgràcies a part, no hi ha més opció que treure’s el barret amb el magnífic gest d’Enric Mas, renunciant a lluir el mallot vermell al podi.