El tren dels llacs

Ahir havia d’haver començat un altre curs a l’insti. Com tots els dies 1 de setembre dels darrers quaranta anys de la meva vida, excepte els quatre anys que vaig fer de regidora, esclar. «I què faràs quan et jubilis?», recordo que em va dir un company de feina. «Primer de tot, no venir», vaig respondre. I vam riure tots dos. I efectivament, ahir no hi vaig anar.

Temps per llegir, per escoltar música, per anar al gimnàs, per estar més a casa. I per voltar. Sobretot per fer turisme de proximitat, com en diuen ara. Com aquest estiu, que vam pujar al Tren dels Llacs. Un tren històric preciós que ens va traslladar als anys seixanta.

Vagons antics que són tibats per una locomotora a una velocitat mitjana de quaranta-cinc-cinquanta quilòmetres per hora. Tal com diu el web: «El Tren dels Llacs circula entre muntanyes, passant per ponts, túnels i espectaculars congostos».

«Aquest singular tren -segueix explicant- porta els seus viatgers enmig de la naturalesa sense baixar del vagó. Un recorregut històric i panoràmic de la plana fins al Prepirineu de Lleida. El servei parteix des de Lleida fins a la Pobla de Segur i para a Balaguer. Durant el trajecte travessa quatre llacs, quaranta túnels i setanta-cinc ponts».

Vam aprendre que el poblatà Ramon Mauri i Arnalot va ser un arquitecte de renom i que, després de treballar en obres importants com el Banc d’Espanya o el Palacio de Cristal de Madrid, va tornar al seu poble natal ric i famós, i es va fer construir un preciós palauet modernista que ara és la seu de l’ajuntament.

I també vam recordar la resposta de la corporació municipal a les declaracions d’un altre poblatà que va dir que «Catalunya havia de ser desinfectada».

Aquest senyor tan ocurrent hi tenia dedicat un passeig amb el seu nom, però el 2023, el Consistori va convocar un referèndum per tal de decidir si canviaven el nom del Passeig Josep Borrell pel de Passeig 1 d’octubre. Va guanyar el sí amb un 78% de vots.

A hores d’ara no queda cap placa amb el nom de l’indigne exministre. Aplaudiments per a la gent de la Pobla! S’acostava l’hora de dinar i vam anar a la braseria Les Falles, on hi vam menjar coca amb samfaina, cargols i un melós peu de porc que es desfeia a la boca. Hi vam menjar de fàbula! Dia complet!