Les petites i mitjanes empreses afrontem l’any 2022 des de la preocupació i la incertesa. Quan ens acostem al segon aniversari de l’inici de la pandèmia, la realitat és que la recuperació encara no ha arribat, perquè no podem confondre la reactivació econòmica en què anem avançant amb una veritable recuperació.

Una reactivació econòmica en què, com dic, anem avançant, perquè està sembrada d’ensopegades; la mateixa pandèmia i els rebrots i noves onades principalment, però també d’altres com l’encariment dels costos de l’energia i de les matèries primeres i la falta de subministraments, que, si bé són puntuals, estan impedint una reactivació plena i ocasionen abundants danys a les empreses, especialment en la indústria, que és el motor d’arrossegament d’altres sectors vitals de la nostra economia.

A més, advertim serioses nuvolades que poden castigar encara més les empreses. D’una banda, comencen a apreciar-se símptomes d’una restricció del crèdit, motivada per la greu situació dels balanços de les nostres empreses, que repercutirà en la inversió i la recuperació.

Aquestes dificultats per accedir al finançament es veuen aguditzades per la persistència d’alts nivells de morositat, que malgrat la menor activitat, no ha registrat descensos apreciables. En el tercer trimestre del 2021, set de cada deu factures estaven en retard de pagaments, una situació que afecta en gran manera les pimes, que es veuen ofegades pels seus menors recursos i menor capacitat de negociació.

Tots aquests factors estan obstaculitzant la recuperació de les empreses espanyoles que, a més, durant la pandèmia no han rebut ajudes en compensació a les restriccions en la mateixa mesura que ho han fet les empreses d’altres països del nostre entorn.

El resultat és un teixit empresarial més feble, amb més problemes de liquiditat i solvència, i menys competitiu després d’aquests més de vint mesos de crisi.

Un teixit empresarial format en la seva gairebé totalitat (99%) per petites i mitjanes empreses, la dimensió de les quals és, a més, més petita que la dels països del nostre entorn. I això ens genera també problemes de productivitat i competitivitat, que hem d’afrontar donant suport al creixement empresarial amb mesures valentes, que redueixin obstacles i donin incentius al creixement de les nostres empreses.

Lluny d’això, a les incerteses i nuvolades esmentades s’afegeixen també les derivades de mesures i polítiques que no només no recolzen l’empresa, sinó que la posen en el punt de mira. La modificació del mercat laboral per introduir-hi més rigideses, l’anunciada reforma fiscal que incrementa les càrregues que suporten les empreses, l’increment de les cotitzacions socials a partir del 2023 previst en la reforma de les pensions... Són, totes, mesures que incrementen els costos de les empreses, redueixen la flexibilitat en la seva gestió i penalitzen l’activitat productiva, cosa que finalment repercutirà en la competitivitat de les nostres empreses i en la seva capacitat de generar ocupació.

Necessitem un marc regulatori que miri les empreses com el que són, la base del progrés, de l’ocupació i de l’Estat del benestar, no com un enemic al qual posar límits i esprémer al màxim. L’empresa necessita llibertat, no intervenció per part dels poders públics; necessita flexibilitat, no rigidesa, i necessita seguretat jurídica, no aquesta incertesa en què ens hem instal·lat.

A la Cepyme estem convençuts d’això, i continuem treballant perquè les pimes, les empreses, siguin l’eix de totes les polítiques, perquè són la base del progrés i benestar de la nostra societat.