Les economies europees, excepte que es produeixin grans sorpreses, mantindran el 2022 un alt ritme de creixement econòmic i generació d’ocupació, gràcies a l’èxit en la vacunació, l’aplicació de polítiques econòmiques ben coordinades i els fons de Nova Generació (NGEU) que, més enllà que beneficiïn en gran manera uns països o uns altres, reforcen la confiança en les institucions europees.

Si mirem una mica més enllà, els desafiaments són importants i exigeixen una resposta estratègica decidida perquè Europa continuï ocupant un paper essencial al món, a l’altura dels EUA i la Xina. Ja abans de la pandèmia abordàvem una situació complexa caracteritzada pel baix creixement de la productivitat, l’envelliment de la població, la manera en què cal abordar la transició energètica i els reptes de qualsevol ordre lligats a un canvi tecnològic vertiginós –en què, a més, tenim molt recorregut–, amb implicacions de tota mena.

La crisi pandèmica, en què encara estem immersos, a més de les greus conseqüències humanes, ha promogut canvis estructurals amb un abast que encara és difícil de valorar, que van des dels canvis sectorials, en l’organització del treball i les empreses, passant pel comportament del consumidor, el caràcter de la globalització o els equilibris geopolítics.

A tot això se sumen els reptes més conjunturals associats al desenvolupament de la mateixa pandèmia i els problemes que ha creat en les cadenes de valor, les seves conseqüències sobre la inflació i les disjuntives que tot això genera en les polítiques econòmiques.

Els desafiaments són d’una energadura enorme. Afrontem un moment de canvi dels que només es produeixen cada diverses dècades. Alguns, com la lluita contra la pandèmia o contra el canvi climàtic, exigeixen una resposta que transcendeix Europa, i d’altres demanden una acció pròpia de la Unió Europea. Tots requereixen un reforçament de l’estructura institucional de la Unió, que permeti defensar els nostres interessos i actuar de manera coordinada. Les recents eleccions a Alemanya i els processos electorals de l’any vinent a França i altres països, espero que generin un caldo de cultiu adequat per fer-ho. El sector empresarial, que ha mostrat una enorme capacitat d’adaptació durant la pandèmia, necessita un entorn institucional que ens permeti competir globalment.

Espanya ha guanyat presència a Europa durant els últims anys i haurà de continuar fent-ho en el futur per ser un agent decisiu en la configuració d’aquesta Europa més unida i amb més visió de futur. Vam tenir un paper important en la iniciativa de crear uns fons veritablement europeus, els NGEU, i estic segur que continuarem guanyant protagonisme. Avançar en les reformes estructurals que permetin millorar el nostre potencial de créixer de forma sostinguda i utilitzar de forma eficaç els NGEU facilitarà afrontar aquests desafiaments. Els reptes són extraordinaris i també ho són la nostra capacitat i voluntat.