Fa exactament un any comentava en aquestes mateixes pàgines el xoc d’impacte que havia viscut la nostra economia com a conseqüència de la pandèmia i la importància que tindria per a la seva recuperació, o més aviat transformació, tant el ritme d’evolució de les vacunes com la correcta gestió dels fons europeus.

Respecte al primer podem estar satisfets, ja que és un èxit imputable a tots el fet que els nostres nivells de vacunació estiguin entre els més elevats del món, cosa que suposa el millor antídot per evitar una expansió de la malaltia i un potencial retorn de les diverses versions de confinament que ja hem començat a veure a Europa.

Respecte al segon, si bé és cert que els fons van començar a arribar en el segon semestre d’aquest any, cal veure encara si serem capaços de culminar amb èxit una gestió i tramitació de les ajudes el màxim d’integrals possible, cosa que suposa executar amb rapidesa les reformes estructurals que comporten, per exemple, en el sistema de pensions. I no només perquè són exigències que estableixen des de Brussel·les per rebre els esmentats fons, sinó, abans que res, a fi de transformar i preparar la nostra economia per competir amb èxit en el futur.

Els bancs serem una peça indispensable en aquest sentit, atesa la nostra capacitat per servir de nexe d’unió entre empreses i administracions i el coneixement que tenim de les necessitats dels nostres clients. M’enorgulleix dir que a Bankinter ens hem convertit en una entitat de referència per a les empreses en la captació, l’execució i el desenvolupament de projectes lligats al programa Next Generation.

Un correcte aprofitament dels fons europeus serà, per tant, el primer desafiament que afrontarem el 2022.

El segon serà transformar la nostra economia en múltiples àmbits, entre els quals la doble transició ecològica i digital, així com la reindustrialització del país, necessitat que es va posar de manifest precisament arran de la pandèmia. Sense oblidar, per descomptat, la transformació del nostre mercat laboral, que malgrat haver contingut l’atur massiu gràcies a la fórmula dels ertos, no arribarà el 2022 als nivells d’ocupació previs a la pandèmia, cosa que ens portarà a continuar sent el país de l’eurozona amb més atur.

Un altre desafiament serà millorar la nostra competitivitat, per exemple amb un ús adequat de la política fiscal i un entorn regulatori estable, que generi seguretat. Tot això amb l’objectiu d’atraure noves inversions i d’impulsar la recuperació dels beneficis empresarials, que al final s’acaben filtrant en la societat en el seu conjunt. I és que aquest és un dels punts febles de l’economia espanyola: la lenta recuperació que estan experimentant els beneficis de les nostres empreses en comparació amb els d’altres economies.

Ens trobem, per tant, davant el repte d’impulsar el creixement i, sobretot, de fer-lo sostenible en el temps, i per a això serà necessària la col·laboració de tots. Altrament, la nostra economia corre el risc de diluir-se a la mitjana i quedar-se a la perifèria europea, quan nosaltres hem d’oferir un atractiu addicional.