El 2021 passa a la història com l’any de les vacunes. A Espanya s’han administrat més de 76 milions de dosis per combatre el coronavirus i, avui dia, gairebé el 90% de la població de més de 12 anys ja té la pauta completa. La campanya de vacunació, que va ser més lenta de l’esperat en la primera meitat de l’any, va prémer l’accelerador en el segon semestre, va permetre aixecar la majoria de les restriccions i ha fet possible l’enlairament de l’economia.

S’espera que Espanya creixi aquest any entre el 4,5% i el 5%, i que el 2022 consolidi la recuperació, elevant-se el creixement del PIB per sobre del 5,5%, segons les previsions que manegen diversos organismes i entitats. Espanya podria recuperar els nivells precovid de producte interior brut a finals de l’any vinent.

«La recuperació es manté ferma, tot i que una mica alentida», assegura Emilio Ontiveros, president d’Analistes Financers Internacionals. «Espanya hauria de ser un dels països amb més recuperació d’Europa l’any vinent», apunta Nieves Benito, responsable de Fundamental Research de Santander AM.

Rafael Doménech, responsable d’Anàlisi Econòmica de BBVA Research, creu que «la recuperació ha anat clarament de menys a més i que s’ha tornat a arribar al nivell d’afiliació efectiva anterior a la pandèmia». Menys optimista es mostra Juan Carlos Higueras, analista econòmic i professor d’EAE Business School, que entén que «no es tracta d’un repunt sòlid, sinó molt fluix i inestable». «Encara ens quedarien per recuperar uns 7 punts de PIB sense l’efecte de la inflació que llasta aquest creixement», afegeix.

Tot apunta que l’evolució positiva del turisme internacional serà el 2022 motor de creixement a Espanya. Aquest sector que, segons la CEOE, representava el 2019, abans de la pandèmia, el 12,4% del PIB amb prou feines va arribar al 5% el 2020. Impulsat pels visitants nacionals i europeus, el turisme va començar a reactivar-se a l’estiu del 2021, però la patronal creu que, en el millor dels escenaris, no se superaran aquest any els 77.200 milions d’euros, la meitat del que suposava el 2019. L’esperança està posada en l’any que ve, per al qual es preveu que hi hagi una recuperació del turisme internacional que permeti tornar a les xifres dels anys previs a la covid.

Espanya podria recuperar els nivells precovid de PIB a finals del 2022

L’hostaleria, un dels sectors més castigats per la pandèmia, ha començat a veure la llum, però no preveu recuperar les xifres anteriors a la crisi fins a la segona meitat del 2023. La Confederació Empresarial d’Hostaleria d’Espanya considera que el 2022 serà un any de transició per a un sector perjudicat per l’alça en el preu de l’electricitat. Aquesta patronal denuncia que 60.000 establiments encara no han pogut reobrir i que en el sector hi ha en l’actualitat 110.000 treballadors menys que fa dos anys.

ELS FONS EUROPEUS, CLAU

Els experts coincideixen a assenyalar, d’altra banda, que els fons europeus, l’execució dels quals està sent més lenta del previst i desitjable, seran essencials per consolidar la recuperació econòmica el 2022.

Es calcula que l’ajuda procedent dels Next Generation podria representar l’any vinent entorn d’un 1,5% del PIB. «Espanya ha d’aprofitar l’oportunitat d’utilitzar aquests fons per facilitar la transformació de la seva economia, amb reformes estructurals que augmentin el seu creixement potencial», afirma Rafael Doménech. En aquesta mateixa línia, Emilio Ontiveros creu que «aquests fons són molt importants, no només per assentar la recuperació, sinó també per facilitar la modernització de l’economia espanyola». Més crític en la seva anàlisi, Juan Carlos Higueras adverteix que les ajudes «són un element clau sempre que s’utilitzin intel·ligentment en inversions productives i despesa que tingui efecte multiplicador, una cosa que no sembla estar gaire clar que hagi de passar».

Dels 24.200 milions procedents dels fons inclosos en els Pressupostos del 2021, se n’han compromès ja el 65%, segons el Govern, cosa que no significa que estiguin ja executats. De fet, el BBVA calcula que, a finals d’any, l’execució podria rondar els 8.000 milions. «L’execució anirà augmentant previsiblement fins a situar-se fins al voltant de 21.000 milions el 2022», assenyala Doménech.

Espanya podria recuperar els nivells precovid de PIB a finals del 2022

Un altre element que, junt amb el turisme i les ajudes europees, està cridat a enfortir l’economia el 2022 és l’estalvi que van generar les llars en els mesos més durs de confinament i restriccions, el 2020. S’estima que els espanyols acumulen un estalvi d’uns 50.000 milions per la despesa que llavors no van poder o no van voler realitzar i que, previsiblement, estimularà el consum l’any vinent.

L’OMBRA DE LA INFLACIÓ

A més de l’amenaça que per a l’economia mundial representa l’aparició de la variant òmicron i de l’indubtable efecte negatiu que poden portar els possibles rebrots en la població, «el principal risc per al nostre escenari de creixement rau en un entorn no transitori d’inflació que tensi les corbes de tipus d’interès globals», afirma Nieves Benito.

La inflació, esperonada pels aliments i els carburants, es va situar el novembre passat en el 5,6%, el registre més alt des del setembre de 1992, segons les dades publicades per l’INE.

L’augment dels preus redueix el poder adquisitiu de les llars i modera el consum, «tot i que no de manera gaire significativa», creu Emilio Ontiveros, que recorda també que la majoria de les previsions anticipen una reducció gradual a partir del segon semestre del 2022.

La crisi energètica mundial provocada, entre altres factors, per l’augment de la demanda, es tradueix en una escalada dels preus del gas i l’electricitat que afecta les famílies i estreny els marges empresarials. L’increment a la factura impacta especialment en les indústries de consum intensiu que, en molts casos, s’estan veient abocades a reduir producció per fer front a aquest obstacle.

«És d’esperar que el preu de l’energia baixi a partir de finals del segon semestre del 2022, quan molts dels factors conjunturals que han estat darrere de la recent pujada decaiguin», pronostiquen des de l’àrea de Fundamental Research de Santander AM.

No obstant, Juan Carlos Higueras recorda que «tot i que s’aconsegueixi frenar el cavall desbocat que suposa la inflació, això significa que s’estabilitzaran els preus, però en cap cas que hagin de baixar. Per tant, una vegada s’hagin superat nous nivells de preus, aquests es mantindran en el temps (per tant, tot més car), tot i que la inflació sigui molt baixa». I afegeix que aquests preus tan elevats seran traslladats via augment de preus al consumidor.

CRISI DE SUBMINISTRAMENTS

Un altre dels interrogants que assalten als mercats de cara al 2022 és el temps que es prolongaran les actuals disrupcions a les cadenes de subministraments a nivell mundial. Les empreses manufactureres asiàtiques ocupen avui un espai protagonista en l’economia global i els colls d’ampolla al comerç internacional estan provocant retards significatius i problemes de proveïment. El Banc d’Espanya estima que el pitjor d’aquesta crisi està per arribar i pot costar al nostre producte interior brut entre dos i tres dècimes el 2021 i entre cinc i nou dècimes el 2022, cosa que es traduiria en una pèrdua d’uns 13.500 milions per a Espanya en el transcurs d’aquests dos anys.

Un dels sectors més afectats és l’automoció, que es veu colpejat, a més, per una falta de semiconductors que només a Europa ja ha provocat el retard en la fabricació de mig milió de vehicles, segons l’Associació Europea de Proveïdors Automobilístics.

No obstant, els experts consultats creuen que el problema tendeix a corregir-se. «Les últimes dades apunten a caigudes en els preus de transport i semiconductors. Tot i que alguns amb circumstàncies particulars es trigaran a corregir més enllà del 2022, la majoria dels costos tendiran a estabilitzar-se així que l’oferta s’ajusta a la demanda», opina Nieves Benito.

MILLORA DE L’OCUPACIÓ

Entre els economistes hi ha el convenciment generalitzat que el 2022 continuaran millorant les dades d’ocupació a Espanya. BBVA Research preveu que l’ocupació EPA augmenti l’any que ve un 3,2% i que la taxa d’atur disminueixi al 14%.

«La tendència baixista de l’atur podria consolidar-se en la mesura que es recuperi la mobilitat, fet que continuarà impulsant el sector de serveis i oci, amb tant de pes en l’economia espanyola», apunten des de Fundamental Research de Santander AM. «És raonable pensar que l’ocupació mantingui la seva tendència favorable, tot i que moderi el ritme de millora», segons assenyalen en aquesta mateixa direcció des d’Analistes Financers Internacionals.

«Continuarà sent en tot cas una taxa d’atur inacceptablement alta, cosa que, juntament amb la temporalitat i l’atur de llarga durada, requereix reformes i canvis en la regulació laboral que resolguin aquests problemes estructurals», assegura Rafael Doménech. Al tancament de l’edició d’aquest especial Perspectives 2022, el Govern espanyol i els agents socials continuaven negociant la reforma laboral. Preguntat sobre això i amb la negociació encara oberta, Doménech assenyala que «el que se’n sap en el dia d’avui no convida a pensar que sigui tan ambiciosa com seria necessari». Juan Carlos Higueras va més enllà i apunta que «la reforma del mercat del treball es quedarà en un pur maquillatge polític per justificar que s’ha fet alguna cosa, però sense un efecte accelerador en l’ocupació».

Una altra reforma clau és la de les pensions, que viatja al Senat després de ser aprovada pel Congrés amb l’objectiu d’entrar en vigor l’1 de gener. Les pensions tornaran a revaloritzar-se anualment segons l’índex de preus de consum (IPC) i existirà un mecanisme d’equitat intergeneracional que farà pujar transitòriament les cotitzacions socials per compensar el fons de reserva. En relació amb els ertos i les ajudes, prorrogats fins al 28 de febrer, Emilio Ontiveros destaca que «han demostrat ser molt útils per minimitzar danys en les empreses i famílies. En absència de contratemps internacionals més importants, és raonable que vagin moderant la seva presència, però sempre molt atents i sense gaires presses per a la seva retirada». BBVA Research, per la seva banda, posa en relleu que els ertos es concentren ja als sectors més perjudicats per la pandèmia –turisme, hostaleria i restauració– i afirma que «amb la millora d’aquests sectors la primavera vinent n’hi hauria d’haver prou per eliminar-ne l’ús».

RETIRADA D’ESTÍMULS

Una de les incògnites que caldrà aclarir en l’equació del 2022 és què passarà amb el programa de compres d’emergència davant la pandèmia que va activar el Banc Central Europeu. La millora del panorama macroeconòmic i l’avenç de la vacunació ja han portat l’organisme regulador a reduir lleugerament la quantia de les compres de deute.

A l’altre costat de l’Atlàntic, la Reserva Federal ja ha iniciat la retirada dels estímuls monetaris. «La primera pujada de tipus d’interès es realitzarà previsiblement en el quart trimestre del 2022, tot i que podria avançar-se si la inflació continua sorprenent a l’alça», apunta Doménech.

«Els responsables polítics han de mantenir un difícil equilibri a l’hora de mantenir el suport a la recuperació i, alhora, preparar-se per actuar ràpidament si les expectatives d’inflació s’allunyen dels objectius», assenyala Nieves Benito. Emilio Ontiveros creu, per la seva banda, que el BCE mantindrà els tipus d’interès actuals durant tot el 2022. «Una cosa és que vagi retirant estímuls, compres d’actius en el mercat secundari, i una altra és que apugi els seus tipus de referència», aclareix.

XINA-EUA

En el tauler geopolític, l’amenaça més important prové de les tenses relacions entre els Estats Units i la Xina. Un deteriorament en la coexistència de les dues grans potències econòmiques mundials podria «inhibir els fluxos de capital i de comerç internacionals i, amb això, les possibilitats de creixement econòmic», adverteixen des d’Analistes Financers Internacionals. Juan Carlos Higueras recorda que «la Xina és la fàbrica del món, acapara la gran majoria de les matèries primeres, i si es refreda, el món tindrà una forta grip amb mals de cap»