La variant òmicron del virus SARS-CoV-2 ha colpejat els països occidentals com una gran bufetada que, de cop, ens ha tornat a la realitat. Esperonats per la vacunació massiva i pels plans de recuperació, ens estàvem organitzant ja un final de pandèmia que ara, abruptament, hem descobert que era completament irreal. Amb una mutació encara no prou estudiada n’hi ha hagut prou per retrocedir molts mesos en un camí que volem recórrer al més aviat possible per deixar enrere aquesta pandèmia.

Fa molts mesos, quan les vacunes amb prou feines s’intuïen, nosaltres ja havíem escrit que davant una pandèmia global, la sortida només podia ser global, i que l’anhelada vacunació no seria eficaç fins que la immunitat de grup hagués arribat a totes les regions del planeta, tinguessin o no aquests governs i aquestes societats menys afavorides la capacitat de pagar el tractament per protegir la seva població.

Ara els mercats tremolen i tornen els dubtes, i també la debilitat econòmica, les vacil·lacions en les decisions d’inversió, els confinaments més o menys generals i de nou el tancament de fronteres. Les prometedores previsions econòmiques, la majoria ja eren més voluntaristes que reals, han quedat en dubte, i l’òmicron ha fet eclosió quan els principals organismes, l’últim l’OCDE, ja havien rebaixat aquestes expectatives de creixement per a aquest any i el següent. El nostre servei d’estudis, Mapfre Economics, revisarà ben aviat la seva expectativa de creixement de l’economia espanyola a la baixa, en línia amb l’OCDE (a l’entorn del 4,5% per a aquest any i del 5% per al 2022) alertant sobre els efectes reals que pugui tenir sobre el futur econòmic una altra amenaça que ha reaparegut en els últims mesos: la temuda inflació, situada a finals de novembre en el 5,6% i amb la previsió que serà més persistent del que inicialment s’anticipava, és a dir, que tindrem preus alts durant molt temps, cosa que sens dubte suposarà una minva en les rendes de les llars i beneficis empresarials.

Aquesta situació posa, a més, en un compromís els bancs centrals. La política monetària es troba davant el desafiament d’actuar per controlar la inflació, primer mandat d’aquestes institucions, i la necessitat de no frenar la reactivació econòmica. I, mentrestant, en l’economia real, de nou les incerteses sobre els ingressos i sobre l’ocupació, especialment en les economies emergents que no han tingut aquesta finestra d’oxigen temporal que han suposat les vacunes als països avançats.

Però si hem arribat fins aquí no ha sigut per casualitat, som a temps d’aprendre dels errors i afrontar la pandèmia com el que és, una epidèmia global, i ateses les emergències i sent més solidaris amb la vacunació, els països podem i ens hem de centrar en la recuperació econòmica i utilitzar, amb màxima transparència i eficàcia, les oportunitats en forma de fons europeus que ens arriben per transformar, modernitzar i amb això enfortir el país.