12 de agost de 2009
12.08.2009

De Súria al Montseny per recordar la tragèdia

Familiars del mossèn Jesús Reguant, mort fa 50 anys en un accident aeri al turó de l'Home, li reten homenatge

12.08.2009 | 02:24

El jesuïta surienc va perdre la vida quan l'avió en què viatjava amb 31 persones més a bord es va estavellar al punt més alt del massís del Montseny enmig d'una espessa boira. L'aparell tot just feia 22 minuts que s'havia enlairat des de l'aeroport del Prat. Reguant acabava de ser ordenat sacerdot i havia oficiat la seva primera missa al seu poble natal

P
Imatges per al record. La tragèdia en què va perdre la vida Jesús Reguant va tenir un gran ressò.A dalt, la portada del diari La Vanguardia del 21 d'agost del 1959, dedicada completament a l'accident, amb les imatges de les restes de l'aparell.A l'esquerra, Jesús Reguant (al mig) amb els seus pares el dia que va oficiar la seva primera missa a Súria.


assaven 10 minuts de les 4 de la tarda del 19 d'agost del 1959 quan un avió de la companyia britànica Transair Limited es va estavellar al turó de l'Home, el punt més alt del Montseny, a 1.713 metres d'altitud. L'aparell, amb 32 persones a bord, s'havia enlairat 22 minuts abans de l'aeroport del Prat amb destinació a Dublín. Entre els 29 passatgers (els altres 3 eren els tripulants de l'aparell) que hi viatjaven, la majoria britànics, n'hi havia un de català, nascut a Súria i que havia estat ordenat sacerdot feia un mes i mig: el jesuïta Jesús Reguant Massana. Cap dels ocupants no va sobreviure a l'accident.
Diumenge passat, 67 persones, totes filles de Súria, van pujar fins al sostre del Montseny i d'allà fins al punt exacte del sinistre -del qual dimecres vinent es compliran 50 anys- per rememorar aquells fets i retre homenatge a Jesús Reguant. La comitiva la formaven familiars i algun amic de Reguant. Entre els presents, Rossend Re- guant, de 78 anys, l'únic dels germans (era el petit) viu dels cinc que tenia la víctima de l'accident, i també una de les cunyades, que malgrat els seus 88 anys i la complicada accessibilitat del paratge -és el punt més alt d'un parc natural- no va escatimar esforços per ser present en aquest acte de record.
"Vam demanar als gestors del parc que ens donessin permís per poder fer pujar tres cotxes, perquè les persones més grans hi poguessin ser. Per a tots nosaltres era un dia molt especial", explica Carme Reguant, una de les persones que van promoure la trobada. Al lloc del sinistre hi ha instal·lada una creu i una placa amb el número de l'avió i la xifra de víctimes que deixen testimoni d'aquella fatalitat. Allà, diu-menge els familiars i amics congregats van dir una oració en memòria de mossèn Jesús Reguant, li van cantar La Vall del Riu Vermell i hi van dipositar una placa commemorativa.

Boira perdedora
La hipòtesi que la premsa de l'època va apuntar com a causa del fatal accident aeri va ser la possible desorientació del pilot, motiu pel qual hauria perdut la ruta -els experts assenyalaven que en aquest trajecte l'habitual era resseguir la costa. A aquest s'hi hauria sumat un altre factor determinant: la boi-ra espessa que aquell dia havia embolcallat el massís del Montseny, el que hauria impedit que els tripulants tinguessin visibilitat sobre el punt més alt del Montseny, contra el qual es van acabar estavellant. Pels rastres que van quedar després del sinistre, l'aparell va topar contra un vessant de la muntanya i després de l'impacte va lliscar uns 15 metres arran de terra, fins que els dipòsits de gasolina van esclatar i van destrossar l'aparell. La ubicació i l'estat en què van quedar els cossos dels passatgers, la majoria carbonitzats, va dificultar especialment les tasques de reconeixement i trasllat de les víctimes. Dos religiosos jesuïtes van ser els encarregats de reconèixer les restes mortals de Jesús Reguant i de gestionar-ne el trasllat.
A banda de Jesús Reguant, la llista de víctimes mortals del sinistre la completaven dues persones més de nacionalitat espanyola i residents a Madrid; 20 amb passaport britànic, dos iranians, una irlandesa, un malawià, una alemanya i una índia. La majoria eren estrangers pertanyents a l'Associació Internacional d'Estudiants Universitaris que havien vingut a Catalunya a passar uns dies de vacances i tornaven als seus països.

Petjada a l'església de Súria
L'església de Súria recorda encara avui la memòria de Jesús Reguant Massana, mort als 34 anys. No només perquè hi va oficiar missa poc abans de l'accident, sinó també perquè, segons explica Carme Reguant, els seus familiars van decidir en rebre l'import de la indemnització per la seva mort "que no es volien quedar res, sinó destinar-los al que li hauria agradat". Per això, segons ha afegit, "els familiars es van posar en contacte amb el rector de l'església de Súria i, de comú acord, van decidir que amb una part d'aquells diners arreglarien el baptisteri, que es va fer tal com és ara i on encara hi ha una placa que així ho recorda".
La resta de la indemnització, segons ha concretat Reguant, la família la va donar al seminari menor de Raimat, "que van decidir destinar-la a la construcció d'una imatge de la Mare de Déu".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook