22 de octubre de 2011
22.10.2011
Corredor Mediterrani

La via d'ample europeu passa de desig a projecte

Un acord entre FGC i Iberpotash dóna impuls al projecte Phoenix, pel qual s'invertiran 600 milions en 9 anys

22.10.2011 | 10:51
Gràfic de la nova infraestructura.

Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i Iberpotash van signar ahir un conveni pel qual FGC es compromet a redactar el projecte del reclamat tercer rail que permetria connectar el Bages amb el futur corredor mediterrani, segons que van fer públic ambdues parts en un comunicat. Si es fa realitat, el projecte permetrà adequar les vies actuals, d'un metre d'amplada, a l'ample internacional, d'1.435 mil·límetres. D'aquesta manera, la Catalunya central, l'únic gran territori català que queda fins ara desvinculat del macroprojecte ferroviari que Europa va prioritzar dimecres passat, tindria una entrada directa a la línia que ha d'obrir el transport de mercaderies al conjunt del continent.
En aquests moments, les úniques connexions catalanes garantides amb el corredor són les de les quatre capitals, mentre que la d'Osona està en estudi.

La connexió directa al corredor mediterrani és imprescindible per desenvolupar en conjunt l'ambiciós projecte de futur d'Iberpotash, Phoenix. Aquest projecte preveu una inversió de fins a 600 milions d'euros en nou anys a les mines de Súria. En una primera fase (ja aprovada), per valor de 200 milions, es farà l'ampliació de la planta de tractament de potassa i la construcció d'una planta per al tractament del clorur sòdic que actualment va a parar als runams salins. En fases posteriors, es preveu la producció d'1,1 milions de tones de minerals anuals. Iberpotash ha condicionat el desplegament del projecte complet a la millora del transport ferroviari de mercaderies per garantir la connexió amb vies d'ample europeu, tant amb el port de Barcelona com amb els mercats de potassa del nord i del centre del continent.

Segons van afirmar ahir a aquest diari fonts d'Iberpotash, la signatura d'ahir suposa "un gran pas endavant" per a Phoenix, tot i que avancen que "encara queda molta feina", i recorden que el sí definitiu a les fases posteriors de Phoenix depèn de la matriu israeliana d'Iberpotash, ICL. La connexió ferroviària d'ample europeu des de Súria i Sallent amb el corredor mediterrani permetria quintuplicar el nombre de vagons actuals amb producte de la companyia, i fer desaparèixer el transport en camió. Amb tot, des d'Iberpotash s'insisteix que aquesta connexió "seria per a tot el territori", i que la voluntat de l'empresa és que "altres companyies bagenques s'hi puguin afegir".

El calendari, pendent
La intenció d'Iberpotash és que la tercera via fos operativa el 2020, coincidint amb l'entrada en funcionament del conjunt del corredor ferroviari. Abans, però, caldrà estudiar el cost total de l'obra i com es repartirà aquest cost. Segons afirmava el comunicat fet públic ahir per FGC i Iberpotash, "un cop finalitzi l'estudi i analitzades les possibilitats tècniques, FGC facilitarà a Iberpotash un calendari amb la previsió de desplegament de les infraestructures". Les antigues empreses mineres que operaven al Bages ja van ser accionistes en la construcció de les actuals línies de Súria i Sallent. El conveni de col·laboració entre les dues empreses "també preveu que FGC adeqüi gradualment el servei que presta actualment a les necessitats i als volums de producció i demanda de transport requerits per part d'Iberpotash", segons afirma el comunicat fet públic ahir. "La voluntat de Ferrocarrils de la Generalitat és la d'acompanyar Iberpotash en el seu procés d'expansió i creixement de producció de les mines", conclou. Les dues empreses tenen actualment un contracte signat per al transport de la sal i la potassa fins a l'any 2014, i es comprometen a "estudiar la possibilitat d'associar-se per potenciar aquest servei en el futur".

De moment, les capitals
L'anunci del conveni entre FGC i Iberpotash (que van signar ahir al matí el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, i el conseller delegat d'Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo) arriba n0més dos dies després que la CE inclogués el corredor mediterrani en la llista d'obres ferroviàries prioritàries per a Europa.

I just l'endemà que el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, afirmés que el 2020 ja hi haurà la connexió de Lleida amb el corredor (de manera que les quatre capitals hi estarien connectades), i que "no hem entrat en detall del que són els accessos i les connexions de la resta del territori en el corredor", amb referència a la Catalunya central, tot i que recordés que s'està treballant "en la connexió d'Osona per a l'ús de la indústria porcina amb el port de Tarragona".

Iberpotash i FGC han treballat durant mesos en el projecte de connectar el Bages amb el corredor, tal com ja va avançar Regió7 el 19 de juny passat.

FGC ha augmentat enguany el 62%, respecte del 2010, el transport de potassa de les mines del Bages cap al port. Segons els resultats fets públics aquest mes per FGC (vegeu Regió7 de l'11 d'octubre), des del gener fins a l'agost d'aquest any pel tram bagenc han circulat fins a la zona portuària per a la seva càrrega en vaixells un total de 254.345 tones de mineral. Respecte del mateix període del 2009, el creixement ha estat del 215%. Ferrocarrils també ha transportat 215.000 tones de sal des de començament d'any fins a l'agost entre les mines del Bages i Solvay, a Martorell.

Gairebé la meitat dels ingressos de FGC pel transport de mercaderies (1,5 milions d'euros) prové del transport de potassa. El transport de la sal ha generat a l'empresa ferroviària uns ingressos per valor d'un milió d'euros. Aquestes dades impulsen el projecte de Ferrocarrils d'apostar pel transport cap a Europa, tal com demostra la creació de la filial FGC Cargo.
Per fer la connexió bagenca amb el corredor mediterrani caldria, tot aprofitant la línia ja existent, instal·lar a tot el traçat un tercer rail. D'aquesta manera, amb tres rails -els dos ja existents i el tercer de nova creació- conviurien dos amples ferroviaris: el de via estreta (un metre) i l'ample internacional (1.435 mil·límetres).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook