20 de setembre de 2017
20.09.2017

40 Años
40 Años

Un conte nascut de les preguntes d'una nena sobre la malaltia d'Alzheimer

Aquest vespre es presenta un interessant projecte guanyador del pressupost participatiu 2016

20.09.2017 | 07:49
Capdevila, Garcia i Casas mirant un díptic sobre el conte de l´AFA

Sabina Casas és una terapeuta ocupacional de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer i Altres Demències (AFA) del Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès, entitat que té 400 associats. Treballa en dues residències i té una filla petita, la Carme, que tot sovint li feia preguntes sobre les persones que hi viuen.

L'experiència professional de Casas i les preguntes de la seva filla van ser el punt de partida d'un dels projectes guanyadors del pressupost participatiu 2016 de l'Ajuntament de Manresa. El resultat final, després d'un any i escaig de feina, es podrà veure avui, a 2/4 de 8 del vespre, en l'acte a l'entorn del Dia Mundial de l'Alzheimer que ha organitzat l'AFA a la sala d'actes de la FUB2. Al costat de Casas, l'altra artífex és la psicòloga de l'associació Dolors Capdevila, mentre que la coordinació ha anat a cura de Pep Garcia, responsable de comunicació de l'associació, que té la seu al Centre Hospitalari de Manresa.

Iaia, m'expliques un conte?, amb text de l'escriptora de contes Déborah Puig-Pey Stiefel; il·lustracions, edició i disseny gràfic d'Hèctor Herrera i veu en off de Xavier Serrano, narra la relació entre la Marina i la seva iaia Francesca, amb qui comparteix moltes estones i que és la seva confident.

Però un dia la seva iaia inicia un canvi tan inesperat com sorprenent. Perd les claus de casa, posa la cafetera a la nevera i, com que no es recorda de com es diuen les coses, comença a referir-se a elles com això, allò i dallonses.

El seu deteriorament progressiu però imparable per culpa de la malaltia d'Alzheimer, fins al punt de dependre totalment dels altres, i la sensació de la Marina de perdre el seu paper protagonista a casa, s'expliquen de manera molt entenedora, amb sensibilitat i fins i tot amb sentit de l'humor.

Malgrat la desorientació inicial pels canvis que nota en la seva iaia, cada vegada més canviada per la malaltia, la Marina aprendrà a establir-hi una nova relació. Tot i la cruesa del que narra, el conte té l'habilitat de parlar-ne en positiu, posant múltiples exemples dels efectes de l'afecció, darrere els quals es nota el domini en la matèria de Casas i Capdevila, que van trigar un mes a donar per bo el contingut, després de fer-hi diverses correccions.

El treball resultant està especialment pensat per als infants de 6 a 12 anys, com una eina per ajudar-los a entendre què li passa a una persona que pateix Alzheimer. La idea és poder-lo projectar a les escoles de Manresa i als centres assistencials on hi ha familiars amb malalts. I és que, fa notar Capdevila, «qui no té un familiar amb la malaltia?». I qui no té un infant a casa amb preguntes que necessiten respostes?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades