18 de novembre de 2018
18.11.2018

Regi? 7

Brexit i catèxit

Per haver participat en l'organització del referèndum del Brexit cap ministre britànic no està pendent d'un judici per rebel·lió amb peticions de penes de fins 25 anys a la garjola

18.11.2018 | 00:23
Brexit i catèxit

La coincidència unionista –no és una aliança, ni un consens, és una coincidència a estones– assenyala els problemes de Theresa May amb la gestió del Brexit per llegir-los en clau catalana.

Diuen: mireu el que passa quan es convoquen referèndums des d'interessos partidistes, sense donar tota la informació o mentint, dividint la societat en dues meitats gairebé iguals, i sense tenir veritables plans acordats per a l'endemà.

Diuen: vet aquí el que passa, que les promeses irrealitzables passen factura, que els somniatruites i els pragmàtics es tiren els plats pel cap, que la moneda perd valor i la borsa decau, i que qualsevol sortida que es doni a l'embolic és dolenta: un Brexit tou i a càmera lenta (la del principi d'acord ara en discussió) no satisfà els veritables secessionistes, un Brexit dur de trencament total fa pànic als capitans de l'economia i les finances, i una marxa enrere per desdir-se del referèndum és vista com una traïció que arrossegarà qui la protagonitzi.

Diuen: tot això, per haver convocat un referèndum només perquè es va prometre per raons de pura oportunitat electoral, perquè el conservador Cameron tenia por dels vots que li podia robar l'ultranacionalista UKIP. Justament el mateix que va passar aquí, quan Convergència i Esquerra van iniciar una escalada a veure qui era més ambiciós i agosarat en la qüestió nacional –i això es remunta als debats de la reforma de l'Estatut– i van acabar convocant no un, sinó dos referèndums igualment inútils.

Això és el que diuen. Però també cal parar esment en el que no diuen.

No diuen, per exemple, que David Cameron no ha estat processat, jutjat i condemnat per desobediència per convocar el referèndum del Brexit, com sí que ho han estat Artur Mas i alguns dels seus col·laboradors per haver convocat la consulta del 9 de novembre del 2014, per la qual ara els ha caigut, de propina, una sanció econòmica de les que destrossen patrimonis familiars.

No diuen que per haver participat en l'organització del referèndum del Brexit cap ministre britànic no està pendent d'un judici per rebel·lió amb peticions de penes de fins 25 anys de presó.

I no diuen que el dia de les votacions la policia es dedicava a ajudar la gent a votar, i no a usar la força i la violència per impedir que ho fessin.

I aquestes diferències són tan essencials que fan empal·lidir les altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook