27 de abril de 2019
27.04.2019

Regi? 7

Múrcia viu una temporada no gaire catòlica

L'UCAM és en zona de descens després d'un canvi d'entrenador i pot tallar la seva millor ratxa de permanència a la lliga ACB

27.04.2019 | 00:06
Mylton Doyle en una imatge habitual aquest any a Múrcia

El 27 d'octubre passat, avui fa just mig any, un Baxi Manresa en què Justin Doellman tornava a les convocatòries després de la primera de les seves lesions va derrotar l'UCAM Múrcia al mateix pavelló on el club va aconseguir la Copa del Rei de la Llum el 1996, amb el triple de Joan Creus. Només era el sisè partit de lliga, però la sensació al Príncipe Felipe ja era el de dues trajectòries que es creuaven, la d'un club en ascens, el bagenc, enfrontat a un altre que viuria una temporada de patiment. I així ha estat.

L'UCAM (sigles d'Universitat Catòlica de Múrcia) és un club situat en una ciutat eminentment futbolera però en la qual l'equip més representatiu, el Reial Múrcia, es troba enfonsat a Segona B i amb una crisi econòmica de grans dimensions. Com a contraposició, el bàsquet ha donat alegries les darreres temporades. Històricament, els equips de la ciutat havien patit molt per mantenir-se a l'ACB. Les vuit temporades seguides de permanència actual són un rècord i, encara més, la classificació per als play-off de fa tres anys, amb triomf inclòs contra el Reial Madrid, i la presència a la final a quatre de la Lliga de Campions de la FIBA, amb Ibon Navarro a la banqueta, l'any passat. El club havia crescut i semblava consolidat, però aquesta temporada ha arribat la patacada.

Pagant la novetat

El club va apostar aquest any per una cara nova, la de Javi Juárez, amb una reeixida trajectòria a les categories inferiors del Reial Madrid. Tornava a afrontar la presència a Europa i s'havien quedat jugadors importants d'anys anteriors com el base Charlon Kloof, els exteriors Sadiel Rojas, Ovie Soko i Brad Oleson i els pivots Kevin Tumba i Marcos Delía. A més, reforços com el del base anotador Askia Booker, amb experiència a la lliga, i el veterà pivot croat Damjan Rudez no feien pensar que les coses es torçarien. Però va passar.

L'UCAM va pagar la presència a Europa, amb llargs viatges a Rússia, Letònia, Polònia i Turquia que destorbaven la seva actuació a la lliga Endesa. Així, la primera part de la temporada va venir marcada per un 13-1 gairebé perfecte a la Champions, amb primera posició del grup assegurada, al costat d'un 5-13 a l'ACB fins a final de gener, moment en què es va decidir prescindir del tècnic.

Ja fa sis mesos, durant la visita del Baxi, es podia percebre mal ambient entre els aficionats. Quan l'equip llavors liderat per Renfroe va prendre la davantera, van començar els retrets. En aquell duel no va jugar un puntal com Delía, actualment al Joventut, un luxe que, vist el nivell dels companys, no semblava que fos acceptable per a l'equip. A Juárez se li va desmuntar l'invent i, encara amb temps per remuntar, es va contractar un entrenador experimentat com Sito Alonso.

Moltes variacions

Amb l'entrenador madrileny, que tornava a la competició després de la mala experiència al Barça, que no va millorar a Croàcia, els resultats han millorat relativament. S'han guanyat tres dels nou partits jugats, però el rendiment de l'equip, segurament afectat pels constants canvis de jugadors, ha estat com una muntanya russa. Les tres victòries han estat espectaculars. La primera va ser un 71-70 contra el líder, un Barça Lassa que va ser molt ben defensat al Príncipe Felipe.

Les altres dues, amb rècords d'anotació inclosos. Just després de quedar eliminats de la Champions per l'equip belga Anvers, l'UCAM va clavar un 116-94 al Tecnyconta Saragossa i la setmana següent va guanyar el Movistar Estudiantes per 86-110. Tots dos partits van superar àmpliament els 100 punts i sense pròrrogues.

El pas endavant d'Askia Booker va ser cabdal en aquests triomfs. Contra els aragonesos va fer 38 punts i 48 de valoració, per exemple. També va ser important l'arribada del serbi Luka Mitrovic, que va fer 27 de valoració contra l'Estudiantes. En aquests duels també va excel·lir a nivell ofensiu qui, segurament, és l'home amb més classe de l'equip, un anotador com Milton Doyle. Tot i la millora, però, els darrers tres partits han acabat en derrota.

Però els fitxatges no s'han acabat. Fa dos partits va arribar el base belga Manu Lecomte, que comparteix rotació amb Booker, ja convertit en titular, i Kloof, i demà s'estrena un altre home.

Es tracta del pivot nord-americà Kyle Hunt, un jugador eminentment físic, de 2,08 metres, que els darrers dies ha pogut entrenar-se amb l'equip i que serà al Congost. Entra en el lloc de Tumba, operat de l'espatlla.

Amb tot aquest bagatge, l'UCAM arriba al pavelló del Congost en penúltim lloc, empatat amb l'últim, el Delteco, i a un triomf de la salvació que marca el Breogán, tot i que amb un partit menys, l'ajornat que té a casa contra el Madrid. La setmana vinent, rep el Delteco, en un partit a vida o mort, i ha de visitar Badalona i Burgos i jugar a casa amb l'Unicaja i el Gran Canària abans d'acabar la lliga.

No sembla fàcil que acabi amb bona nota el tortuós camí, però com a mínim no s'han abandonat a la seva sort per tal que una temporada no gaire catòlica finalitzi amb un inesperat, al principi d'any, descens a un infern que ja coneix, el de la LEB.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook